China Girl

Cada cop que escolto aquesta cançó del David Bowie penso el mateix: i pensar que la BBC va censurar el videoclip quan va sortir al mercat!

Els temps passen de mala manera, i més pels puritans. Avui en dia s’accepten com a normals (i fins i tot es veuen com toves) imatges que fa trenta anys eren inacceptables. Què hagués pensat Maria Luísa Seco de Hannah Montana o Leticia Sabater? Què no s’hagués atrevit a vestir la Rocío Jurado si fos una joveneta d’avui en dia? Què hagués passat entre el censor que li volia tapar l’escot a la Jurado i la Christina Aguilera?

Algun dia aprendrem que la frase “això no pot ser” l’hem de limitar a la Física i les Matemàtiques, i no a les convencions socials?

Salut i sort,
Ivan.

Bonus track: versió en directe de China Girl.

Rate this:

Ivanferre

11 Abril 2010

actituds

actituds, censura, David Bowie, música

7 respostes a «China Girl»

Víctor

Abril 11, 2010 at 1:07 pm

Una gran cançó, de quan érem noiets!. Pel que fa a “això no pot ser”, tens tota la raó, i ja ho deia Cervantes “cosas vederes”.

Respon
francis black

Abril 11, 2010 at 3:06 pm

Bueno no es tan fácil , siempre hay unos limites , por ejemplo a mi no me gusta comer con gente sin camisa o camiseta , me dirás que nadie se quita la camisa para comer , bueno pues en los chiringuitos hay mucha gente que come sin camisa , hay que obligar a comer con camisa ? yo te diría que si , pero seguramente otros te dirían que no , y si la que no lleva camisa es Sharon Stone yo te diría que no.

Las normas de conducta son muy variables y particulares , hace un tiempo en el Boadas prohibieron que se fuera con camiseta de tirantes , entonces se encontraron que muchas chicas las llevaban , la norma estaba en realidad para los hombres , pero se les acuso de discriminar por razón de sexo ( mujeres si hombres no ). El tema de la sensibilidad es complejo

Respon
1. Ivan
  
  Abril 11, 2010 at 9:17 pm
  
  En aquest cas, francis, hi ha no tant un tema de moralitat com un de higiene. No és així?
  
  Respon
the chung

Abril 11, 2010 at 7:22 pm

Jo no sé si havia vist mai aquest vídeo, la veritat és que no em sonava. M’ha costat trobar les escenes censurables :-). Suposo que seria aquest “salto del tigre” tan elaborat o les escenes en les que prenen el sol en la platja. Però si els petons semblen de una peli en blanc i negre!
Jo penso que lo del puritanisme és tot relatiu! Depèn del moment i de la hora. Crec que no s’haurien de mostrar o dir segons quines coses “cuando hay ropa tendida” perquè després els nens fan por. Ni un extrem ni l’altre. De totes formes, un exemple recent de la censura va ser lo del Pezongate de la Janet Jackson. A Espanya no ho varen poder fer amb la Sabrina perquè va passar en un programa en directe i, bueno mare meva!… crec que tots ens enrecordem d’aquell momentasso de finals dels 80.
Records!
PD: Per cert… per mi “China Girl” és una de les millors cançons dels 80, sigui amb o sense censura!

Respon
francis black

Abril 11, 2010 at 8:05 pm

Sabrina !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! y su vide clip en la piscina con su posterior actuación en Fin de Año , y lo mejor los sucendanios , ser un sucedanio se Sabrina es la bomba , Angela Cavagna , que gran mujer !!!!!!!!!!!!

Aviso : el siguiente video pueden herir susceptibilidades.

y sucedano del sucedaneo : Danuta Lato

Aviso : Si este video no te hiere la suscptibilidad ves al medico.

Respon
Vio

Abril 11, 2010 at 9:33 pm

Doncs jo tampoc pillo el de la censura de China Girl sincerament, i com a cançó em quedo sempre amb Blue Jeans. Una de les cançons de la meva vida !!
Respecte al vídeo de la Danuta…m’he quedat sense paraules…a mi més que la noia en sí, el que em fereix la sensibilitat és que no sap combinar la roba, vaja, que al menys es podria posar llenceria del jean paul gaultier i emular a Madonna 🙂 que petarda!!
I sí, crec que la frase “això no pot ser” l’hem de limitar a altres termes, tot i que he de reconèixer que és el primer que em ve al cap quan escolto al josmar (peazo hortera!!) o veig alguna imatge del programa Salvame (otro peazo de circo)

Respon
Ivan

Abril 11, 2010 at 10:41 pm

¡Burdas imitaciones!
L’autèntica reina del génere teta-pop va ser la Samantha Fox:

Deixo pendent per un altre cap de setmana un ranking amb la Marta Sánchez i companyia…

Respon