Blade Runner: The Workprint

Blade Runner: The Workprint és la versió que es va presentar en sessions privades abans de l’estrena comercial de la pel·lícula, i que durant tres dies, al cap de 10 anys de l’estrena, es va projectar a un cinema de San Francisco.

Aquest article està pensat per a gent que ja ha vist alguna versió de Blade Runner, i per tant està ple de spoilers.

Blade Runner: Harrison Ford i Sean Young interpretant Rick Deckard i Pris

Al primer moment del film apareix l’entrada de replicant a un suposat New American Dictionary. Aquest neologisme, que esdevindrà clàssic, esborra els termes androide i andy de Do Androids Dream of Electric Sheep; igual que Blade Runner, no se sap perquè, substitueix bounty hunter, terme molt més aclaridor.

El guió de Hampton Fancher i David Webb Peoples va prescindir de parts fonamentals de la novel·la, com són la importància dels animals domèstics (que s’intueix a l’escena del mussol), la dona de Deckard (que li afegeix matisos a l’angoixa del protagonista) i tot el que envolta el mercerisme.

A canvi, a Blade Runner s’emfatitza la caceria dels androides, però no s’explica perquè Deckard ja està cansat de la feina, més enllà de la queixa sobre el baix sou, i el tema dels remordiments no apareix per enlloc.

En Víctor demanava quants androides havia al film. Es mantenen els personatges de Rachel, Roy Batty, Pris i Leon Volokov (al film el cognom és Kowalski). Dels personatges de Lula i l’esposa de Baty sorgeix el de Zhora al film. I com que es suprimeix la cantant d’ópera també desapareixen els que estan relacionats amb el seu retirement.

Però per mi el detall que resulta més important al retallar-lo és el personatge de Phil Resch, l’altre bounty hunter amb el que té la conversa sobre la vinculació sentimental amb els androides.

La resta de variacions respecte la novel·la, són purament estètiques i de detall. Les diferències amb les altres versions de Blade Runner les aniré comentant en els articles corresponents. Aquí només senyalo que en el moment de la pre-estrena Vangelis encara no havia enllestit la part corresponent a l’enfrontament final entre Rick y Roy, i van haver de posar una banda sonora típica de suspense.

El Ridley Scott diu a la introducció que aquesta versió s’ha de contemplar com un producte inacabat (work-in-progress) cosa que s’aprecia molt bé en que per exemple en els crèdits només apareix el Harrison Ford, però jo crec què ja així era un film extraordinari.

Adient per a apreciar la traducció d’una obra mestra literària a una de cinematogràfica. Contraindicat si no us agrada el cinema negre.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

2 thoughts on “Blade Runner: The Workprint

  1. Dues cosetes.

    Pel que sembla va ser Blade Runner símplement perquè l’Scott va trobar que era més bon títol que Android o Dangerous Days. Sí que és més bon títol però es veritat que no ve a tomb de res.

    L’altra cosa és que quan Scott més o menys demana disculpes perquè era un producte inacabat també hem de tenir en compte que ell, que aleshores era un pardillo a Hollywood, va donar per bona aquesta versió en el seu moment. I que va ser l’estudi que va fer els canvis amb que va arribar als cinemes després de les projeccions de preestrena amb l’argument que no el públic no l’entenia prou i que sense happy end mal rotllo.

  2. El tema que Scott consideri insatisfactòries respecte del Final Cut les versions estrenades el 82 ja en parlarem d’aquí poc, què hi haurà més Blade Runners a Lo Bloc.

    Per cert, al film qui utilitza el terme blade runner és l’amo del restaurant xinès, en una escena una mica forçada per a explicar el títol de la pel·lícula.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s