La casa de las bellas durmientes

Continuant amb les lectures d’autors japonesos, segueixo la recomenació de francis black i m’endinso en l’obra més coneguda del primer Premi Nobel que va tenir la literatura japonesa. Aquest volum recull tres històries de Yasunari Kawabata. A banda de la petita novel·la que li dóna nom, trobem els contes Un brazo i Sobre pájaros y animales. Tots dos els he trobat inquietants i tèrbols, no m’han agradat gaire, però no perquè no hagi qualitat literària, sinó perquè no són el meu pal ni en estil ni en estat d’ànim. En canvi, La casa de las bellas durmientes m’ha semblat molt … Continua la lectura de La casa de las bellas durmientes

True Tales of American Life

Us explico una anècdota. Un tal Josh Dorman estava fent neteja de la casa d’estudiants que compartia amb més companys de la Universitat. Durant anys van estar guardant tot el correu per a antics estudiants que havien ocupat la casa abans que ells però havien marxat sense donar cap adreça. Sense cap raó, simplement perquè els que habitaven la casa abans també ho feien. Aquell dia es decideixen a fer fora aquella pila immensa del sótan. Un amic seu agafa la càmera de video i improvisen una performance amb les cartes que estan a punt de llençar, gairebé tot correu … Continua la lectura de True Tales of American Life

Vuitanta-sis contes

Porto un temps llegint la recompilació de Vuitanta-sis contes que Quaderns Crema va publicar dels primers llibres de contes del Quim Monzó. És una lectura que vaig escalant: quan acabo un recull de contes que va formar un llibre, l’alterno amb un altre llibre, o més, o sigui que porto amb la història un bon grapat de mesos amb el Quim. De fet, com que no em perdo cap dels seus articles al suplement de La Vanguardia, mai no l’abandono. Els dos primers, Uf, va dir ell i Olivetti, Moulinex, Chaffoteux et Maury, no em van emocionar especialment. Monzó ja … Continua la lectura de Vuitanta-sis contes