La nit de l’Oracle

Continuu sense engrescar-me amb el Paul Auster, però aquest cop la cosa ha estat ben a prop. La nit de l’Oracle és una novel·la en la qual algú escriu una altra novel·la, partint d’una situació explicada a un relat breu, i dins de la qual intervé una tercera novel·la. Hi ha vàries històries, totes plenes de personatges molt interessants, que ensopeguen unes amb altres, corren en paral·lel, i finalment col·lapsen. Perquè amb La nit de l’Oracle m’ha passat el mateix que amb Invisible, que m’ha semblat un allioli mal lligat. Després de plantejar situacions apassionants a personatges fascinants, Paul Auster … Continua la lectura de La nit de l’Oracle

Invisible

De moment tinc molt mala sort amb Paul Auster: dues lectures, dues decepcions. (Tot i que amb l’Auster editor he disfrutat de valent.) Invisible està escrit d’una manera àgil i accessible per a tothom. I explica històries interessants que involucren personatges encara més interessants, amb matisos, amb contradiccions, amb sentiment. Però els arguments interessants queden en un no res i els personatges, més que invisibles m’acaben resultant tramposos. I la trampa és mala companya en una novel·la. Segurament és un problema meu personal: quan els personatges em resulten tramposos, desconnecto de la novel·la. Necessito creure’m la trama i els personatges. … Continua la lectura de Invisible

Travels in the Scriptorium

He començat a llegir coses de Paul Auster. El primer que vaig agafar d’ell va ser un recull de contes que ell va editar, els del National Story Project que ja vaig comentar. Ara he enllestit aquesta novel·la breu, que no és ni bona ni dolenta, sinó tot el contrari. I és que aquest llibre és difícil. És una novel·la, afortunadament breu, on no s’expliquen ni la trama ni els personatges. Simplement et va apareixent gent pel davant i van parlant i fent coses. Com que no saps qui són, no pots jutjar bé el què fan. Però l’escriptura d’Auster … Continua la lectura de Travels in the Scriptorium

True Tales of American Life

Us explico una anècdota. Un tal Josh Dorman estava fent neteja de la casa d’estudiants que compartia amb més companys de la Universitat. Durant anys van estar guardant tot el correu per a antics estudiants que havien ocupat la casa abans que ells però havien marxat sense donar cap adreça. Sense cap raó, simplement perquè els que habitaven la casa abans també ho feien. Aquell dia es decideixen a fer fora aquella pila immensa del sótan. Un amic seu agafa la càmera de video i improvisen una performance amb les cartes que estan a punt de llençar, gairebé tot correu … Continua la lectura de True Tales of American Life