Després de triomfar amb La Plaça del Diamant, la Rodoreda va escriure una altra història intimista i dura, però augmentant molt més ambdues característiques. A mi El carrer de les Camèlies m’ha semblat una novel·la confusa i no acabada d’arrodonir. El lector ha d’interpretar un munt de coses i això sempre té el risc que es perdi o que no entengui el que l’autor vol transmetre. En qualsevol cas, la història perd força. I mira que l’argument és bo. Com qualsevol escrit de Mercè Rodoreda, els personatges valen un imperi, el retrat social és lúcid i punyent i les flors, … Continua la lectura de El carrer de les Camèlies