El carrer de les Camèlies

Després de triomfar amb La Plaça del Diamant, la Rodoreda va escriure una altra història intimista i dura, però augmentant molt més ambdues característiques.

Mercè Rodoreda - El carrer de les Camèlies

A mi El carrer de les Camèlies m’ha semblat una novel·la confusa i no acabada d’arrodonir. El lector ha d’interpretar un munt de coses i això sempre té el risc que es perdi o que no entengui el que l’autor vol transmetre. En qualsevol cas, la història perd força. I mira que l’argument és bo.

Com qualsevol escrit de Mercè Rodoreda, els personatges valen un imperi, el retrat social és lúcid i punyent i les flors, si en sou prou coneixedors, puntuen les escenes. I per sobre de la tristor ambiental sura la voluntat de superar-se i l’optimisme d’acabar aconseguint-ho.

També es nota el que ha canviat el català escrit en el darrer mig segle. Hem perdut (bona pregunta) formalitat i estilisme i guanyat molta velocitat a l’hora de desenvolupar històries.

Salut i sort,
Ivan

2 respostes a «El carrer de les Camèlies»

  1. Creus que està justificat que “La plaça del diamant” sigui més coneguda?

  2. Encara no he llegit La plaça del Diamant, però la història que explica la doble adaptació del Francesc Bellmunt és molt més interessant.

    I Mirall Trencat, que en algun moment tornaré a llegir crec que per quarta vegada, és una de les millors novel·les que he llegit mai.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: