La llista per la MaryCarmen

La MaryCarmen és una bona amiga que m’ha passat una d’aquelles cadenes tant engrescadores en que et demanen “diez lecturas que en algún momento de mi vida me han marcado”. Apa! Entenc l’encàrrec com una llista de lectures que m’han impactat un munt, no pas com els déu llibres que em semblen millors o els que podria rellegir un cop i un altre. I a més, el que aquí deixo són lectures que ara recordo i que en aquest moment recordo que em van colpir més. La memòria i l’estat d’ànim ja sabeu que són gent de poc fiar. A … Continua la lectura de La llista per la MaryCarmen

El héroe discreto

Don Mario es repeteix: bon nivell, bons personatges, molta munició per a llargues tertúlies i poques sorpreses. Si pensaveu què amb Rigoberto, Fonchito i Lituma ja estava coberta la quota de noms exòtics, aquí arriba Felícito per a protagonitzar una altra novel·la en que la dignitat de les persones i les diferents escales de valors tornen a ser els veritables protagonistes d’una trama que, pels seguidors de Vargas Llosa, resulta tant previsible com satisfactòria. El héroe discreto aporta una reivindicació de l’univers literari de l’autor, molt més subtil i menys llegendari que Macondo, i basat més en les persones què no … Continua la lectura de El héroe discreto

Necessitem arguments i raonaments

Quan Guardiola va arribar a la banqueta del Camp Nou va dir què acceptava tots els dubtes què el seu nomenament generava, i què el seu repte seria seduir els escèptics amb els fets, el bon joc de l’equip i els resultats. Com què la classe política espanyola té el (paupèrrim i vergonyós) nivell què té, l’ofensiva intel·lectual contra el procés soberanista què es viu a Catalunya ha cedit el protagonisme a la paraula escrita de qui es suposa què millor sap escriure, escriptors afamats espanyols. Però detecto poc poder persuasió, i cap intenció de seducció, en els escrits què … Continua la lectura de Necessitem arguments i raonaments

El sueño del celta

Roger Casement és un personatge històric. Després de fer-se famòs com a diplomàtic de l’Imperi Britànic va dedicar-se a lluitar per la independència d’Irlanda. I ara és més famós que mai perquè en Vargas Llosa ha novel·lat la seva vida. Malauradament, El sueño del celta és una novel·la molt desapasionada. Els personatges, molts d’ells fascinants, no traspuen vivacitat, semblen objectes d’exposició en un museu més que no éssers vius amb pulsions que provoquen aconteixements un dramatisme inqüestionable. En part és per la narració des del punt de vista del protagonista. En gairebé cap moment escapem de la visió que té … Continua la lectura de El sueño del celta