Las cien voces del diablo

Ja us vaig dir què gràcies a Bloguzz he tingut l’oportunitat de llegir aquesta novel·la. Ara puc afegir que m’ha agradat molt. Com ja sospitava, Las cien voces del diablo té un munt de paral·lelismes amb un altre best seller escrit per una dona i ambientat en el Carib i que no em va agradar gens. Però és una novel·la molt millor resolta, crec jo que gràcies a que les seves pretensions són molt més mundanes i es limita a allò què és esencial en una novel·la: entretenir i suggerir. Las cien voces del diablo és una novel·la eròtico-romàntica ambientada … Continua la lectura de Las cien voces del diablo

La casa de las bellas durmientes

Continuant amb les lectures d’autors japonesos, segueixo la recomenació de francis black i m’endinso en l’obra més coneguda del primer Premi Nobel que va tenir la literatura japonesa. Aquest volum recull tres històries de Yasunari Kawabata. A banda de la petita novel·la que li dóna nom, trobem els contes Un brazo i Sobre pájaros y animales. Tots dos els he trobat inquietants i tèrbols, no m’han agradat gaire, però no perquè no hagi qualitat literària, sinó perquè no són el meu pal ni en estil ni en estat d’ànim. En canvi, La casa de las bellas durmientes m’ha semblat molt … Continua la lectura de La casa de las bellas durmientes

El meu amor Sputnik

Després de llegir i disfrutar Tokio Blues, vaig llegir amb també molt gran plaer una altra novel·la d’Haruki Murakami. I m’he trobat que aquesta novel·la, escrita gairebé trenta anys més tard, repeteix temes i personatges respecte de l’anterior. Els protagonistes són un altre cop personatges que surten de l’adolescència per a caure a l’edat adulta. Gent confosa que encara no ha descobert els seus objectius vitals i que dubta sobre com afrontar les seves necessitats afectives i sexuals. Es repeteixen temes com el triangle amorós, la inestabilitat mental i la lucidesa, els amors impossibles i l’ànsia per escapar d’una vida … Continua la lectura de El meu amor Sputnik