Mandra de pensar

L’amic Alfred ha esmentat a Facebook un tema interessant. Potser recordeu la notícia aquella de l’adolescent què presumptament havia guanyat una fortuna invertint a borsa a les estones lliures a l’institut. Igual que La Vanguardia, un munt de diaris van citar l’article de New York Magazine que ho va explicar. El País, per exemple. Però resulta que no era veritat. Ho expliquen, també per exemple, els d’Expansión. Deia l’Alfred que Ahir vaig llegir que aquesta historia era falsa. Avui, la versió falsa, que signa en Peirón, ocupa mitja pàgina a La Vanguardia. Funcionem, potser no en queda una altra, a … Continua la lectura de Mandra de pensar

Encara pocs independentistes

L’altre dia li vaig llegir a l’Antoni Puigverd allò de “la indiferencia que Rajoy arroja a unos catalanes, Mas la proyecta a otros” (escric de memòria, perdó si la cita no és exacta). I mira, m’ha semblat una reflexió encertada. Tot i els seus esforços per a ser un projecte que inclogui a tota la societat catalana, l’independentisme encara és només la opció d’un percentatge important dels catalans. No és qüestió de menystenir tota aquesta gentada, però entre percentatge important i majoria aclaparadora hi ha una gran diferència. Per a entendre’ns (i què no es molesti ningú) una majoria aclaparadora de catalans … Continua la lectura de Encara pocs independentistes

Enquestes quàntiques

Faig una ullada als titulars de La Vanguardia, El Periódico i El País. Diuen què les enquestes demostren (sic) què augmenta el suport per a la “tercera via” i el suport electoral dels partits polítics què no li donen suport, mentre què els partits què aposten per aquesta tercera via (allò què abans li deiem peix al cove) s’enfonsen. [Em fa mandra buscar ara els enllaços, disculpeu-me.] Son les enquestes quàntiques: diuen què la població deixa de ser independentista i alhora passa a votar els partits independentistes i anti-independentistes. Com què no n’entenc de física quàntica, jo hi trobo una … Continua la lectura de Enquestes quàntiques

Adéu al meu barri

“Vendían pollitos y patitos al por mayor y los niños del barrio nos parábamos cada día ante su escaparate para mirarlos a través del cristal”, recuerda Jana Pérez, periodista y vecina de Creu Coberta. No hay mayor de 30 años en el barrio que no se acuerde de ‘Els pollets’. Jo  sóc un d’aquells nens. Recordo perfectament l’aparador, ben modest, i la munió d’aviram que allí es movia. Ma mare primer divertida per com jo m’entretenia i després desesperada per moure’m d’aquell aparador. Ara desapareix definitivament l’edifici on hi havia aquella botiga, igual que he vist desaparèixer el forn de … Continua la lectura de Adéu al meu barri