Mandra de pensar

L’amic Alfred ha esmentat a Facebook un tema interessant. Potser recordeu la notícia aquella de l’adolescent què presumptament havia guanyat una fortuna invertint a borsa a les estones lliures a l’institut.

Igual que La Vanguardia, un munt de diaris van citar l’article de New York Magazine que ho va explicar. El País, per exemple. Però resulta que no era veritat. Ho expliquen, també per exemple, els d’Expansión.

Deia l’Alfred que

Ahir vaig llegir que aquesta historia era falsa. Avui, la versió falsa, que signa en Peirón, ocupa mitja pàgina a La Vanguardia. Funcionem, potser no en queda una altra, a base de copiar i refregir. I d’altra banda, si tot el que és fals, o quasi fals, s’haguès de caure de les pàgines, quedarien les ofertes d’olles i ganivets de cuina i poca cosa més. I amb això no vull menysprear els bons articles, que n’hi ha. Com els d’en Poch, a LV.

De petit tenia un respecte reverencial per la professió de periodista. Després ho vaig deixar còrrer pensant que la informàtica oferia més possibilitats, no només econòmiques, de realització. I ara estic veient que enmig d’una profunda crisi de model de negoci i quan la demanda d’informació de qualitat és màxima, el promig de la qualitat ha caigut en picat.

Però al darrera d’aquest error hi ha més. Hi ha la recerca de mites molt estimats en temps de crisi: els miracles laics, la loteria merescuda del geni, l’exemple a seguir. En temps de crisi hi ha un munt de gurús que es guanyen diners anunciant la bona nova del secret de l’èxit, quan precisament el que ens caracteritza és el neguit de la desorientació i no saber ni què volem, ni què hauriem de voler, ni molt menys què caram és l’èxit.

Hi ha un mal molt extés avui dia i què fa molt de mal: la mandra intel·lectual. Quan la pressa entra per la porta, l’anàlisi crítica salta per la finestra. L’Alfred ha compartit un altre exemple, també de La Vanguardia i en context científic, què dibuixa molt clarament l’esforç què cal emprar a l’explicar realitats complexes.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

6 thoughts on “Mandra de pensar

  1. Supongo que hay estudio de mercado del perfil de lector de periódicos y hacen el producto en base a eso. Ayer en la cadena Ser escuché un programa en que periodistas decían lo difícil que resultaba introducir reportajes sobre África que no reafirmaran los tópicos y también decían que era un continente muy complejo al que los periódicos no destinan medios . Supongo que ven que el tema áfrica no atrae al lector ni al anunciante. Oferta demanda. La pechotes ya tiene programa. Lo leí en La vanguardia.

  2. La demanda puede ser estimulada. Antes de la aparición de los programas de Pepe Navarro en España no había demanda de late shows como los americanos; y mira ahora.

    Si alguien ofrece calidad y triunfa, los demás imitarán. Pero es más barato y menos arriesgado invertir en basura bonita.

  3. Home, no n’hi ha per tant, dóna per fer resums de l’any alternatius, com aquest. Tipus Zona Zapping o APM.

    No, ara seriosament, és un pèl contradictori el que escrius.

    Queixar-se de que no pots confiar en el que t’estan dient els mitjans (per la pèrdua de qualitat del producte premsa o pel que sigui) i reclamar cura i anàlisi crítica de les seves fonts també és reivindicar una mica la mandra de lector. Demanar poder-te’ls creure és situar en ells l’actitud crítica i les fonts alternatives.

    Rotllo ‘recordes quan podies confiar en el que sortia a El País?’. Doncs no, no hi has pogut confiar mai. Ara, com a mínim, es nota més.

  4. No veig la relació entre la manca de professionalitat del periodista i l’editor i la meva mandra com a lector.

    A mi quan em fa mandra llegir un article massa llarg o dens el deixo per més endavant. Els periodistes, quan els fa mandra aprofundir, publiquen superficialitat.

    No demano que m’estalviin feina; demano qualitat.

    1. No hi veus la relació perquè et fa mandra buscar-la i reflexionar-hi 🙂

      Elabores un argument basant-lo en actituds. La situació del periodisme és resultat d’actituds, la mandra, la recerca del camí fàcil. Ara en el comentari fins i tot la falta de professionalitat! Trets de les persones. Jo et retorno l’argument aplicant-lo a la teva reclamació al periodisme i s’hi adapta igual de bé. ‘Jo no demano que m’estalviïn feina’. Ah, els periodistes suposo que s’estan tocant els nassos esperant anar al bar. Deu ser per això. És a dir, tampoc no té base empírica però és igual, explica la teva reclamació igual de bé que la situació del periodisme.

      Ah, doncs no, si és tracta de mi no és per les (meves) actituds, és una qüestió, objectiva, externa. Estructural. No és res de mi, és la qualitat del periodisme. En canvi, ells el que tenen és mandra. No si ja, és lo normal.

      Estic segur que et pots entretenir deu minutets a fer una cerca buscant reflexions saberudes sobre la situació del periodisme. De El País en concret ja ho has fet. Et repto a trobar-hi algú que expliqui res en termes de mandra intel·lectual. Per guanyar temps, a Bad Science Ben Goldacre dedica un capitolet a explicar com és que la informació científica als mitjans té tendència a ser tan deficient.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s