He descobert la Hannah Miller gràcies a un clip rodat als voltants de la central nuclar de Txernòbil, un lloc ara fantasmagòric.

I la veritat és que la Hannah Miller m’ha convençut molt. Una veu clara, una convicció profunda en la interpretació i uns tons que em recorden la Neko Case o Cat Powermés que no la Tracy Chapman o la Polly Paulusma. Però toca tots els seus registres i en qualsevol cas ens quedem a una àrea musical on ens movem entre l’alegria i la melancolia sense moure’ns de la calma.

I el EP Doubters and Dreamers n’és una bona mostra. Junt a una versió gens remarcable del Sorry Seems to Be the Hardest Word d’Elton John hi ha cinc cançons pròpies què si ho són. La instrospectiva Just Like Him és d’aquelles que em fascinen, amb música i lletra en tons diferents; Poison i Say You Feel the Same Way engresquen les cames i alegren el cor; Telephone Wire fa ballar el cap agradablement; i Little Bit deixa reposar la ment dolçament.

Adient per a somniar despert davant la finestra. Contraindicat per a motivar abans del partit de futbol.

Salut i sort,
Ivan.