Botigues de cervesa: Barcelona

Botigues de cervesa a Barcelona ciutat. O sigui, llocs on pots, amb tota tranquilitat, demanar-li al depenent que et recomani una cervesa a partir dels teus gustos.

La que jo abans tenia prop de casa és 2D2Dspuma (es llegeix dos dedos de espuma) què és un lloc excel·lent. La botiga està molt ben assortida, les noies que ho porten en saben un munt, tenen bar cerveseria propi a la porta del costat, i organitzen cates i cursets molt bons. Però té un problema: les noies que ho porten són unes bordes del copón. La cita és textual i de la meva connoisseur cervesera favorita de la Costa Brava, però l’assumeixo plenament. Una vegada vaig demanar quina mena de cervesa em recomanarien per un determinat sopar i poc menys que se’m van riure a la cara.

Ja fa 18 mesos que ha obert Beering Barcelona, encara més a prop d’on jo vivia abans i que, l’única vegada que he anat, em va deixar molt satisfet. Produeixen cerveses pròpies i comercialitzen tant artesanes com industrials de qualitat. Vaig anar-hi quatre dies abans que tanquessin per vacances i no tenien tot el catàleg, però tot i així vaig sortir molt carregat i a l’hora de sopar vam quedar ben satisfets.

L’altra que queda una mica prop de cals meus sogres és BeerStore, però encara no hi he anat. I n’hi ha més, és clar. En recordo especialment una a vora de la Rambla del Poble Nou.

Ara us toca a vosaltres, recomaneu en els comentaris els vostres proveïdors preferits. Gràcies mil.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Adéu al meu barri

“Vendían pollitos y patitos al por mayor y los niños del barrio nos parábamos cada día ante su escaparate para mirarlos a través del cristal”, recuerda Jana Pérez, periodista y vecina de Creu Coberta. No hay mayor de 30 años en el barrio que no se acuerde de ‘Els pollets’.

Jo  sóc un d’aquells nens. Recordo perfectament l’aparador, ben modest, i la munió d’aviram que allí es movia. Ma mare primer divertida per com jo m’entretenia i després desesperada per moure’m d’aquell aparador.

Fotografia de l'edifici 'Els pollets', antiga botiga d'aviram, al barri d'Hostafranchs.

Ara desapareix definitivament l’edifici on hi havia aquella botiga, igual que he vist desaparèixer el forn de pa de tota la vida, una vaqueria enfront del Camp Nou, una discoteca que va sortir a vàries pel·lícules de Perros callejeros, el colmado on demanava els meus Tigretón, el cinema que ara és un bingo, el Videoclub Soncosa on vaig coincidir amb Quini i on vaig llogar tantes pel·lícules, la majoria de bars de la meva adolescència, i moltíssimes cases que han deixat pas a edificis. I més botigues de les que puc recordar.

I sobre tot, la gent. Veïns, companys d’escola, les famílies que portaven el quiosc, la bodega, la pesca salada, el colmado, les bibliotecàries de les Cotxeres, …

La nostàlgia és dolça, inevitable i fins a cert punt reconfortant, perquè ens recorda allò de bo que vam gaudir.

Però no és pas bona consellera. Està bé que l’Ajuntament faci quelcom per a que la Plaça d’Espanya deixi de ser territori comanxe, i que hagi més vivendes al barri, i que els comerços que no han funcionat cedeixin l’espai i la oportunitat a d’altres que potser si. El barri millorarà, és clar.

Però quan li ensenyaré a la meva filla, li diré que el meu barri era aquell altre, el no tant bo, menys eficient, el que m’agradava més. Que tot allò s’ha perdut igual que llàgrimes enmig de la pluja. I ella pensarà que son pare ja no hi toca.

Salut i sort,
Ivan.

Rituels d’Orient

Com que la lectura de la premsa no fa més que donar-nos arguments per a l’estrés i la depresió, avui us parlo d’una bona manera de lluitar contra ambdues malalties: el hammam.

No es pot dir que els hammam que tenim a Barcelona siguin autèntics, perquè senzillament són una tradició importada i la implementació ha estat enfocada cap al segment de mercat què més pot pagar. Els hammam originals són socialment més populars i tenen la seva pròpia cultura: hàbits, converses, codis de conducta, ja sabeu.

Nogensmenys, gaudir d’un spa sempre és bo (com ho és gaudir de qualsevol cosa) i per cel·lebrar el dia de l’espanyolització massiva d’Amèrica vaig passar-me pel Rituels d’Orient, què està prop de la Plaça Francesc Macià i s’assembla prou als hammam tradicionals marroquins. Petit i molt ben decorat permet gaudir perfectament de les dues sales tradicionals i d’una minúscula piscina on relaxar-se. El lloc està pensat per a molt poca gent i els horaris afavoreixen el públic femení.

Si a més li afegiu un tractament d’exfoliació i un massatge relaxant, sortireu d’allí amb la tranquilitat ben alta i la pressió ben baixa, disposats a gaudir de cada segon de la nova vida.

Salut i sort,
Ivan.

Petits desastres de planificació

Algú sap què cal estudiar per a planificar rutes d’autobusos, o de serveis de neteja?

Com que està plovent a bots i barrals, en lloc de caminar durant deu minuts decideixo agafar l’autobús, camí del parc empresarial on treballo. Expressió curiosa, parc empresarial.

Són les vuit i molt pocs minuts del matí. Mentre sóc a la parada, veig com l’autobús espera pacientment, durant més de cinc minuts, que el cotxe de neteja d’escombraries faci la seva feina. És un carrer d’un sol carril i fins que els de la neteja no troben un espai on apartar-se l’autobús no pot avançar. Si algú entén per què els de la neteja han de fer el recorregut en hores coincidents amb les del transport públic (de fet, al començament del desplaçament massiu als llocs de treball) que m’ho expliqui.

Ja posats, també tinc curiositat per a saber quin sentit té fer servir la mànega d’aire a pressió un dia de pluja …

La parada anterior al parc és al davant d’un descampat, a uns dos-cents metres del lloc on treballem uns quants centenars de persones, i lluny de qualsevol altre lloc. La parada posterior al parc és a uns cent metres, just sota la ronda, lluny de qualsevol lloc.

El concepte optimització hauria d’estar més de moda en temps de crisi.

Salut i sort,
Ivan.