Botigues de cervesa: Barcelona

Botigues de cervesa a Barcelona ciutat. O sigui, llocs on pots, amb tota tranquilitat, demanar-li al depenent que et recomani una cervesa a partir dels teus gustos. La que jo abans tenia prop de casa és 2D2Dspuma (es llegeix dos dedos de espuma) què és un lloc excel·lent. La botiga està molt ben assortida, les noies que ho porten en saben un munt, tenen bar cerveseria propi a la porta del costat, i organitzen cates i cursets molt bons. Però té un problema: les noies que ho porten són unes bordes del copón. La cita és textual i de la … Continua la lectura de Botigues de cervesa: Barcelona

Adéu al meu barri

“Vendían pollitos y patitos al por mayor y los niños del barrio nos parábamos cada día ante su escaparate para mirarlos a través del cristal”, recuerda Jana Pérez, periodista y vecina de Creu Coberta. No hay mayor de 30 años en el barrio que no se acuerde de ‘Els pollets’. Jo  sóc un d’aquells nens. Recordo perfectament l’aparador, ben modest, i la munió d’aviram que allí es movia. Ma mare primer divertida per com jo m’entretenia i després desesperada per moure’m d’aquell aparador. Ara desapareix definitivament l’edifici on hi havia aquella botiga, igual que he vist desaparèixer el forn de … Continua la lectura de Adéu al meu barri

Rituels d’Orient

Com que la lectura de la premsa no fa més que donar-nos arguments per a l’estrés i la depresió, avui us parlo d’una bona manera de lluitar contra ambdues malalties: el hammam. No es pot dir que els hammam que tenim a Barcelona siguin autèntics, perquè senzillament són una tradició importada i la implementació ha estat enfocada cap al segment de mercat què més pot pagar. Els hammam originals són socialment més populars i tenen la seva pròpia cultura: hàbits, converses, codis de conducta, ja sabeu. Nogensmenys, gaudir d’un spa sempre és bo (com ho és gaudir de qualsevol cosa) … Continua la lectura de Rituels d’Orient

Petits desastres de planificació

Algú sap què cal estudiar per a planificar rutes d’autobusos, o de serveis de neteja? Com que està plovent a bots i barrals, en lloc de caminar durant deu minuts decideixo agafar l’autobús, camí del parc empresarial on treballo. Expressió curiosa, parc empresarial. Són les vuit i molt pocs minuts del matí. Mentre sóc a la parada, veig com l’autobús espera pacientment, durant més de cinc minuts, que el cotxe de neteja d’escombraries faci la seva feina. És un carrer d’un sol carril i fins que els de la neteja no troben un espai on apartar-se l’autobús no pot avançar. … Continua la lectura de Petits desastres de planificació