Adéu al meu barri

“Vendían pollitos y patitos al por mayor y los niños del barrio nos parábamos cada día ante su escaparate para mirarlos a través del cristal”, recuerda Jana Pérez, periodista y vecina de Creu Coberta. No hay mayor de 30 años en el barrio que no se acuerde de ‘Els pollets’.

Jo  sóc un d’aquells nens. Recordo perfectament l’aparador, ben modest, i la munió d’aviram que allí es movia. Ma mare primer divertida per com jo m’entretenia i després desesperada per moure’m d’aquell aparador.

Fotografia de l'edifici 'Els pollets', antiga botiga d'aviram, al barri d'Hostafranchs.

Ara desapareix definitivament l’edifici on hi havia aquella botiga, igual que he vist desaparèixer el forn de pa de tota la vida, una vaqueria enfront del Camp Nou, una discoteca que va sortir a vàries pel·lícules de Perros callejeros, el colmado on demanava els meus Tigretón, el cinema que ara és un bingo, el Videoclub Soncosa on vaig coincidir amb Quini i on vaig llogar tantes pel·lícules, la majoria de bars de la meva adolescència, i moltíssimes cases que han deixat pas a edificis. I més botigues de les que puc recordar.

I sobre tot, la gent. Veïns, companys d’escola, les famílies que portaven el quiosc, la bodega, la pesca salada, el colmado, les bibliotecàries de les Cotxeres, …

La nostàlgia és dolça, inevitable i fins a cert punt reconfortant, perquè ens recorda allò de bo que vam gaudir.

Però no és pas bona consellera. Està bé que l’Ajuntament faci quelcom per a que la Plaça d’Espanya deixi de ser territori comanxe, i que hagi més vivendes al barri, i que els comerços que no han funcionat cedeixin l’espai i la oportunitat a d’altres que potser si. El barri millorarà, és clar.

Però quan li ensenyaré a la meva filla, li diré que el meu barri era aquell altre, el no tant bo, menys eficient, el que m’agradava més. Que tot allò s’ha perdut igual que llàgrimes enmig de la pluja. I ella pensarà que son pare ja no hi toca.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

4 thoughts on “Adéu al meu barri

  1. Això dels pollets no trobo que sigui només nostàlgia i memòria viscuda, també és pèrdua de patrimoni. M’ha fet pensar en aquell documental sobre la destrucció del modernisme que va presentar el Lluís Permanyer.

    Sí, ja ho sé, els pollets arquitectònicament no té res. Però no a tot arreu ho veuen d’aquesta manera. Copio dels comentaris de la notícia a LV:
    “Los criterios de conservación de un edificio local que se siguen en Europa son principalmente tres, criterios que hoy en día tienen idéntico valor: 1) su valor artístico distintivo, su singularidad estilística, que sea un edificio genial artísticamente (Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner…), o simplemente que sea un edificio raro, no habitua len la zona, 2) su valor histórico, en este caso evidente: es la primera casa que da lugar al barrio de Hostafrancs, sea fea o sea bonita es lo que hay, en el caso de la arquitectura puede ser un edificio o un conjunto de casas que dio origen a un barrio, o representaron un cambio demográfico fundamental, 3) su valor identitario y sentimental, para la identidad local del barrio, en este caso es algo plebiscitario, que deciden los vecinos y nadie más. El problema es que el ayuntamiento se pasa por la piedra a menudo los tres criterios”

    😦

  2. Entenc que la meva opinió sigui molt discutible, però no crec que tot allò que sigui antic hagi de ser considerat valuós, tot i que comprenc que per altra gent mantenir edificis així és important.
    Però és que hi ha també el cost d’oportunitat: fins quan es vol mantenir edificis pensats pel segle XIX a l’extrarradi de Barcelona? Hem d’acceptar els condicionants que creen al seu entorn urbanístic?
    Pèrdua de patrimoni, si. Però també compensada d’una altra manera.

  3. Ara desapareix definitivament l’edifici on hi havia aquella botiga , igual que he vist desaparèixer el forn de pa de tota la vida, una vaqueria enfront del Camp Nou, una discoteca que va sortir a vàries pel·lícules de Perros callejeros, el colmado on demanava els meus Tigretón, el cinema que ara és un bingo, el Videoclub Soncosa on vaig coincidir amb Quini i on vaig llogar tantes pel·lícules, la majoria de bars de la meva adolescència, i moltíssimes cases que han deixat pas a edificis. I més botigues de les que puc recordar.

  4. Com a curiositat, jo sóc de comarques i recordo la botiga dels pollets de la Creu Coberta. Quan era petita i baixàvem a Barcelona i estàvem prop de Plaça Espanya m’havien de dur a la botiga dels pollets obligatòriament. I això que jo a casa en veia de pollets!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s