No només Escòcia planteja la independència del Regne Unit, ara també el Regne Unit anuncia un referèndum per deixar la Unió Europea.

Per molt que alguns continuen defensant que la unión hace la fuerza en qualsevol circumstància, no deixen d’aparèixer iniciatives de deixar còrrer unions que semblaven d’allò més sòlides. Les crisis porten això, ànsia per canviar, per sortir del pou, per millorar. I la Unió Europea pateix no només una tremenda crisi econòmica, sinó també crisi d’identitat i de no saber cap a on tirar i com fer-ho.

El Regne Unit va insistir d’allò més per entrar al Mercat Comú. De Gaulle, que podia ser el que volgueu però d’Història en sabia un munt, va dir des del començament que els britànics serien més un emprenyament que un pilar de la comunitat, i va retardar la seva incorporació tant com va poder. Ara, després de tones d’euroescepticisme i d’aquell I want my money back! thatcherià, David Cameron anuncia que plantejarà un referèndum per veure si continuen dins la UE. I ningú no proposa referèndums per a no canviar res.

La Unió, que jo crec què és molt bon invent, ha de decidir què vol ser de gran. Si quedar-se en una associació de països amb acords comercials i d’altra mena, o tirar cap a quelcom semblant a uns Estats Units Europeus. Llavors sabrem si estarem d’acord o no amb el que ens proposin, si ens fa il·lusió, si volem continuar. I els anglesos potser llavors, tornaran a pensar que millor estar-hi dins que fora.

Música premonitòria: The Clash, Should I Stay or Should I Go?

Salut i sort,
Ivan.