Enquestes quàntiques

Faig una ullada als titulars de La Vanguardia, El Periódico i El País.

Diuen què les enquestes demostren (sic) què augmenta el suport per a la “tercera via” i el suport electoral dels partits polítics què no li donen suport, mentre què els partits què aposten per aquesta tercera via (allò què abans li deiem peix al cove) s’enfonsen. [Em fa mandra buscar ara els enllaços, disculpeu-me.]

Son les enquestes quàntiques: diuen què la població deixa de ser independentista i alhora passa a votar els partits independentistes i anti-independentistes. Com què no n’entenc de física quàntica, jo hi trobo una contradicció gens petita.

Per a editar un diari hauria de caldre quelcom més què tenir un munt de diners. Sentit comú i vergona, per exemple.

Bola extra política: si estan intentant què la gent es cansi del tema, ho estan aconseguint. Però compte, què cansar-se del tema pot voler dir deixar còrrer la independència o deixar còrrer la mandra de separar-se d’Espanya. No goso apostar si la bola caurà a negre o a vermell.

Salut i sort,
Ivan.

Una resposta a «Enquestes quàntiques»

  1. Per al·lusions 😉

    Les enquestes no en són de quàntiques si el que vols dir és que contradiuen el sentit comú. Preguntant sobre opinions allò rellevant és què és pregunta i què es pot respondre perquè les respostes són distintes depenen de què preguntes i de què et deixen respondre.

    El que passa és una cosa que sí que és de sentit comú i que passa fins i tot havent de triar el menú en un restaurant: si només hi ha plat del dia, 100% plat del dia. Si pots triar entre carn i peix, potser tindràs 50% i 50%, Però si a la mateixa gent li fas triar entre tres tipus de carn i un de peix ja no tindràs 50 i 50. Enlloc d’això tindràs més gent que tria carn considerant-ho globalment, potser un 70% de carns (perquè hi ha més opcions per triar) però com a resultat l’opció més triada individualment potser acaba essent el peix.

    De manera que si en una pregunta que es respon amb un sí o amb un no introdueixes una tercera opció de resposta, intermèdia, necessàriament faràs baixar les altres opcions, o el sí, o el no, o tots dos alhora.

    En tot cas tot això, que suposo que ja saps, és significatiu justament perquè és reflex d’una disputa estríctament política sobre què preguntar a la gent. Si el referèndum/consulta inclou un sí o un no a la independència el sí té, a priori, les de guanyar. Si comences a afegir opcions intermèdies equilibres el marcador, fas que hi hagi partit. I converteixes l’opció intermèdia en àrbitre de la situació perquè et reserves el paper de ‘fer decantar la balança’.

    De forma que si et cansa que si els diaris partidaris de la tercera via intentin condicionar la tria en benefici propi, esperat al procés seriós d’haver de decidir la pregunta de la consulta.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: