Hannah Miller: Doubters and Dreamers

He descobert la Hannah Miller gràcies a un clip rodat als voltants de la central nuclar de Txernòbil, un lloc ara fantasmagòric. I la veritat és que la Hannah Miller m’ha convençut molt. Una veu clara, una convicció profunda en la interpretació i uns tons que em recorden la Neko Case o Cat Powermés que no la Tracy Chapman o la Polly Paulusma. Però toca tots els seus registres i en qualsevol cas ens quedem a una àrea musical on ens movem entre l’alegria i la melancolia sense moure’ns de la calma. I el EP Doubters and Dreamers n’és una bona … Continua la lectura de Hannah Miller: Doubters and Dreamers

Neil Young: A Letter Home

El vell cantant decideix fer un homenatge a un grapat de cançons que el van marcar. O també podem dir: el músic veterà es passa un dia per l’estudi del músic jove (Jack White) i decideix primer, passar-s’ho bé tocant algunes de les seves cançons preferides (vull dir no cançons seves, sinó que a ell li van agradar) i fer-ne un disc d’això. Fins aquí tot bé, fins que descobrim què l’enregistrament es fa amb una màquina de tecnologia desfassada que, suposadament, enregistra la música amb més autenticitat. A veure, si Neil Young vol estalviar-se diners, maldecaps i el que vulgui … Continua la lectura de Neil Young: A Letter Home

Human Rights, Now!

Aquesta setmana què alguns volen històrica i d’altres anectdòtica ha fet vint-i-cinc anys d’un dels concerts de la meva vida. La gira Human Rights Now va passar pel Camp Nou i allà vam anar l’Oriol, jo i uns cent mil més a veure Youssou N’Dour, El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, la Tracy Chapman i un Bruce Springsteen què un mes abans ja li havia donat la volta a l’Estadi. Uns per la música, d’altres pels drets humans, molts per ambdues coses. Com podeu veure als vídeos què he enllaçat, a diferència del què acostuma a passar en … Continua la lectura de Human Rights, Now!