La tardor avança i la majoria de les fulles, com algunes relacions, es marceixen. Trobo que encara ara, després de tenir èxits impressionants tant en duo com en solitari, d’influir músics importantíssims i de composar algunes de les millors cançons del segle XX, Paul Simon continua sent poc reconegut. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Simon & Garfunkel: Leaves That Are Green
Diumenge vaig escoltar un concert de Simon & Garfunkel, el què van donar a començament dels 80 al Central Park. I una pila d’altra música del passat, com ja sabeu. Allò ja era un retrobament nostàlgic, feia una pila d’anys què no tocaven junts. Això meu és nostàlgia de la nostàlgia? O què són ja uns clàssics? En un moment en què la quantitat de música què es publica en un any (ja no parlo de l’acumulació històrica) és més gran què la què dóna temps a escoltar en tota una vida, quin sentit té l’etiqueta “novetats musicals”? Bola extra: veure un … Continua la lectura de Nostàlgia?
Cada cop hi ha més gent què fa servir Youtube com a servei per trobar i escoltar música. La raó, crec jo, rau en la seva facilitat d’ús, principalment de trobar una quantitat immensa de música de tot tipus i què, en determinats casos, li afegeix la imatge. La imatge és sempre, però vull dir què de vegades si què mires tot el video, no només l’escoltes. I en trobar música relacionada. I de vegades resulta molt curiós veure quina música et suggereix com relacionada amb el què estàs veient(*). I per fi arribem al què avui vull compartir amb … Continua la lectura de Passeig musical
