Diumenge vaig escoltar un concert de Simon & Garfunkel, el què van donar a començament dels 80 al Central Park. I una pila d’altra música del passat, com ja sabeu.

Allò ja era un retrobament nostàlgic, feia una pila d’anys què no tocaven junts. Això meu és nostàlgia de la nostàlgia? O què són ja uns clàssics?

En un moment en què la quantitat de música què es publica en un any (ja no parlo de l’acumulació històrica) és més gran què la què dóna temps a escoltar en tota una vida, quin sentit té l’etiqueta “novetats musicals”?

Bola extra: veure un concert de The Rolling Stones és nostàlgia de les pel·lícules de zombies o és què van signar un pacte com el de Dorian Gray?

Salut i sort,
Ivan.