Tragaperras

Passen els anys, passen les capçaleres i passen les editorials, però jo continuu sent devot de la parella Carlos Trillo i Horacio Altuna. A Tragaperras fan volar la imaginació volant per territoris onírics, eròtics i pessimistes, aconseguint un retaule agredols de somnis no complerts i desigs i anhels que romanen en un calaix, conegut o no, esperant el seu torn. La majoria d’històries les he descobert de nou, però Riesgos és d’aquelles que se’t queden gravades al cervell, surant entre la memòria i el paladar durant més de vint anys. Adient per a gent sensible amb sentit de l’humor. Contraindicada per estrenyits. … Continua la lectura de Tragaperras

Cruzada

Està molt bé, però heu de saber el que aneu a llegir. Cruzada és una ucronía fantàstica que s’inspira en el món de les croades, concretament en el periode entre les històriques trecera i quarta croada. Prenent com a base d’inspiració els aconteixements i paissatges històrics, desenvolupa un món de fantasia, amb personatges sobrenaturals, objectes màgics, sectes, bàndols i forces què afegeixen samfaina al plat. Assumint el punt de partida, els personatges que històricament serien inversemblants aquí resulten carismàtics, i l’argument funciona molt bé. El guió de Jean Defaux traspua èpica i la part religiosa i de bruixeria està molt ben resolta, no … Continua la lectura de Cruzada

New Moon

Qui es gita amb nens, s’aixeca pixat. I qui comença a veure una saga per a quinzeanyeres, ja sap el que li espera. I és que si Twilight va ser lleugerament millor del que m’esperava, New Moon és tant dolenta com sospitava. Els actors continuen tenint una única cara com a ventall de registres expressius; els diàlegs es poden dividir entre intrascendents, tòpics i descaradament artificiosos; l’argument és perfectament previsible; i per últim queda el punt més tèrbol: el sucre arriba a nivells perillosos encara que no sigueu diabètics. Tot i això, toca reconèixer tres coses. La primera, l’efectivitat dels … Continua la lectura de New Moon

Star Trek XI

Vagi per davant que jo no sóc cap trekkie. Però tot i així veure la preqüela (quin fàstic de paraula!) d’una saga mítica és un caramel massa llaminer com per deixar-lo passar. Star Trek XI és una pel·lícula d’acció. L’únic aspecte que té de ciència ficció no el puc explicar sense fer esclatar un spoiler colosal, però si que us puc dir que és un dels clàssics que apareixen al cinèma fantàstic. Així, cinema d’acció i també buddy movie, perquè el gran atractiu del film és la relació que estableixen Spock i James T. Kirk. Relació que en la sèrie … Continua la lectura de Star Trek XI