Vint anys esperant han pagat la pena.
Si, tot el que heu pogut llegir sobre la manca d’originalitat de The Worce Awakens és cert: un guió clavat al de A New Hope i un reguitzell d’homenatges a la pel·lícula que amb l’èxit i el temps va esdevenir la llavor de la saga.
I a mi em semblen bé, perquè tots dos guions segueixen fidelment els cànons del viatge de l’heroi i del génere d’aventures. I quan Star Wars ha generat la mitomania que ha provocat, incloent homenatges a multitud d’altres films, no veig perquè no es pot autoplagiar i autohomenatjar.
A més, aquesta picada d’ullet d’autohomenatjar-se m’agrada. A més que té un clar sentit comercial. I les noves versions de les escenes són prou espectaculars i bones en si mateixes, o sigui que jo content.
S’afegeix el fet que els personatges que poblen The Force Awakens tenen grapa. Personalitats fortes (després parlo de Kylo Ren), caràcters diferents, actituds complementàries i una gran química entre ells fan que la cosa prometi molt si el proper director opta per fonamentar la història en els individus. Sense que m’importi gens, les quotes amb minories ètniques també estan cobertes i m’imagino que així s’han estalviat un boicot estúpid per part dels talibans de la correcció política.
J.J. Abrams ha fet el que li van demanar: donar una nova embranzida a una saga mítica, crear una nova col·lecció de personatges carismàtics i recaptar un bon cabàs de diners. I pel camí ha quedat un film absolutament entretingut, amb unes quantes seqüències ben espectaculars i un grapat d’escenes i fotografies que recordarem llargament.
I a més de la història i els personatges, hi ha la resta. Els efectes especials correctes, funcionals i en alguns casos divertits. Exactament el que es necessitava.
I la música està a l’alçada del mite que ja és John Williams.
Ara, els spoilers (fins el video).
El guió també té algun moment feble que crec que podien haver-se estalviat perfectament. Per mi el més flagrant és la trobada de Ray amb BB-2, on l’actitud del tercer actor en escena és inexplicable.
Kylo Ren és molt més que el Comte Dokku però moltíssim menys que Darth Vader. De moment dibuixa un personatge contradictori, fort i insegur, malvat i cruel però sense cap temible implacabilitat que pugui provocar el temor instantani en veure’l. Per a mi és la gran incògnita de com seguirà la saga.
Que Han Solo havia de morir ho saviem tots els que hem llegit durant anys les seves queixes sobre la banalització progressiva del personatge a qui li deu la seva exitosa carrera. També penso que va ser la seva pròpia interpretació la que va canviar Han del poca-vergonya malparit (Han Solo shot first!) de la Star Wars original al poca-vergonya divertit de The Return of the Jedi.
Leia ha envellit, com ha de ser. I la única pega que li trobo no és a la seva interpretació sinó a un detall de guió: després de la mort de Han, perquè s’abraça a Ray i no a Chewbacca?
I posats a trobar homenatges, sóc l’únic que pensa que la localització de Luke n’és un a Els llibres de Terramar de la Ursula K. LeGuin?
Adient per a qualsevol que li agradin les pel·lícules d’aventures. Contraindicada pels que necessitin pel·lícules amb missatge.
Salut i sort,
Ivan.
