Vagi per davant que jo no sóc cap trekkie. Però tot i així veure la preqüela (quin fàstic de paraula!) d’una saga mítica és un caramel massa llaminer com per deixar-lo passar.

Star Trek XI és una pel·lícula d’acció. L’únic aspecte que té de ciència ficció no el puc explicar sense fer esclatar un spoiler colosal, però si que us puc dir que és un dels clàssics que apareixen al cinèma fantàstic.

Així, cinema d’acció i també buddy movie, perquè el gran atractiu del film és la relació que estableixen Spock i James T. Kirk. Relació que en la sèrie televisiva original era molt més distant i que en els films, ambientats després d’anys de companyonia esdevé molt més íntima. A Star Trek XI s’explica el perquè d’aquesta intimitat, afegint a més escenes que reflecteixen converses que hem presenciat en pel·lícules anteriors (cronològicament posteriors!) i deixant un gran interrogant obert respecte de l’oficial Ojura.

Però aquest dubte respecte d’Ojura (aquí una espectacular Zoe Saldana), igual que un cert canvi en el caràcter de Kirk hauran d’esperar una explicació que segurament trobarem el 2.012, amb una nova entrega de la sèrie amb el mateix repartiment.

Els efectes especials i la producció tota són tant perfectes com hom podia esperar de la marca i de J.J. Abrahams.

Adient no només per a trekkies, sinó també per aficionats a acció, aventures i fantasia. Contraindicat per a mirar en pantalla petita.

Bola extra: Compte! Encara que Hollywood ho presenti així, aquests no són els definitius origens de la saga. Com que ha passat el temps en que els consumidors eren passius, hi ha el projecte Star Trek Origins, que té fins i tot un poètic i ben aconseguit teaser trailer a YouTube.