Shakira dóna un tomb a la seva carrera cap el pop més naïf i electrònic.

En el passat Shakira havia signat cançons interessants dins de l’espectre pop. Algunes solucions dels arranjaments, ús original de la seva fantàstica veu, coses així. Des que canta també en anglès que les seves melodies són cada cop més tòpiques dins del que és el pop anglosaxó. Amb She Wolf (Loba és igual?) aquesta tendència s’accentua.

Caixa de ritmes i sintetitzador a tot arreu. Lletres encara més lleugeres del que ens tenia acostumats (a She Wolf arriba a nivells infantils) i un regust a pop per adolescents que van per primera vegada a la discoteca que em recorda més el tecno-pop dels primers 80 que no pas les versions rock que la colombiana interpretava a les seves darreres gires. Ja sé que els Jonas Brothers i la Hannah Montana són lo más de lo más, però s’ho hauria de fer mirar.

Adient per a amenitzar una trobada familiar amb gent molt molt jove. Contraindicat per a sibarites del pop.

Salut i sort,
Ivan.