Està molt bé, però heu de saber el que aneu a llegir.

Cruzada és una ucronía fantàstica que s’inspira en el món de les croades, concretament en el periode entre les històriques trecera i quarta croada. Prenent com a base d’inspiració els aconteixements i paissatges històrics, desenvolupa un món de fantasia, amb personatges sobrenaturals, objectes màgics, sectes, bàndols i forces què afegeixen samfaina al plat.

Assumint el punt de partida, els personatges que històricament serien inversemblants aquí resulten carismàtics, i l’argument funciona molt bé.

El guió de Jean Defaux traspua èpica i la part religiosa i de bruixeria està molt ben resolta, no tant la vessant més íntima dels peronatges. Cruzada, que consta de quatre volums, hagués agraït unes quantes pàgines més perfilant origens, ambicions i sentiments d’uns personatges ben trobats però que necessitaven més explicació.

Però sobre tot, el guió de Cruzada necessitava més dosis de sorpresa i un relat més complert. Els girs en el guió són escassos, i la narració resulta plana i previsible. A més, determinades situacions semblen sortides del no res.

En canvi, tant el dibuix com la l’ambientació són magnífics. Bon representant de l’escola belga, Philippe Xavier encerta en la distància curta i exceleix en els plans generals. El tractament del color fa que a més els dibuixos siguin molt vívids. Les escenes fosques i ombrívoles mantenen tot de detalls; i les batalles són majestuoses.

Adient pels seguidors de Conan i de superproduccions de Hollywood. Contraindicat pels racionalistes.

Salut i sort,
Ivan.