Avui parlo del Savall, però no de música. Si no us heu enterat, resulta que el Jordi Savall ha renunciat a al Premio Nacional de Música, atorgat pel Ministerio de Cultura.

No ho ha fet pel procès independentista, tot i què alguns ho intentaran relacionar, sinó per protestar contra la política del ministerio. I ho fa perquè s’ho pot permetre, és clar. Estar consagrat i tenir un públic fidel arreu del món li donen aquesta independència.

Recordo què fa anys va haver una mobilització de músics protestant contra les subvencions de la Generalitat a les arts escèniques. En l’apartat musical la Capella Reial de Catalunya, la formació que lidera i dirigeix Savall, s’enduia tota la subvenció. Doncs el Savall va tenir els pebrots d’anar al local on estaven reunits els músics a donar-els suport i dir davant tots els micròfons que es va trobar què ell compartia les seves reivindicacions. I acte seguit va marxar, però sense renunciar al contracte que mantenia amb la Generalitat.

La llàstima és que tot aquest enrenou no permetrà valorar l’impacte i la qualitat d’un dels artistes més grans que ha donat el país, i que encara podem gaudir viu. Us deixo un concert-espectacle que ilustra força bé a que es dedica ara el mestre Savall, però pels que no tingueu tant de temps també podeu gaudir de la seva interpretació de la tradicional Greensleaves.

Salut i sort,
Ivan.

Actualització: he trobat la carta de renúncia que li ha enviat Jordi Savall al Ministre Wert.