Memòria heretada

Us és familiar algun lloc on, no només no heu estat mai, sinó què ja no existia quan vosaltres vau nàixer? Segur què si.

apeadero-passeig-gracia

El que veieu a la fotografia és l’apeadero del Passeig de Gràcia, que he trobat gràcies a la gent de Barcelona Desapareguda.

Lloc del que jo m’en recordo gràcies a mon pare, què m’explicava coses d’aquest lloc que per a mi sempre ha estat una estació sota terra. De fet, vaig descobrir que tenia un passat a la llum del dia llegint un reportatge -segurament a La Vanguardia– en que parlava de l’apeadero “que más tarde se tragó la tierra“. Jo era un marrec i vaig demanar mon pare quan havia hagut un terratrèmol a Barcelona…

Trobo meravellós això de la memòria heretada. És el què, en sentit molt més ampli, ens permet crèixer com a societat, recolzar-nos en l’experiència d’aquells que ja no hi són, aprendre i fer servir el seu llegat com a palanca per arribar més lluny. Standing on the shoulders of giants, va dir Newton. I no em refereixo només a llegat intel·lectual o material, també en sentiments i acceptació del món.

Gràcies a això, no ens és el mateix què fer durant la breu vida: tot i què igualment morirem, generosament invertim part del nostre temps en llegar quelcom valuós als nostres hereus. Generalitzant molt generosament, és clar.

L’expressió memòria històrica la trobo en canvi deplorable. Semànticament redundant, i políticament capciosa.

El cas més extraordinari què he sentit a parlar de memòria heretada és el de Managua. Conec gent que va anar-hi com a cooperants durant els anys 90. Com a molts pobles petits d’aquí, a Managua per dir-te on és quelcom en lloc d’emprar l’adreça fan servir llocs públics coneguts com a referència. “És al costat de cal tintorer”. Però a Managua encara perviuen els punts de referència anteriors al terratrèmol del 72. I molts llocs els van reconstruir a noves seus allunyades de les originals…

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

3 thoughts on “Memòria heretada

  1. A mí me pasa con el Zeleste del born al que no fui nunca y no hay muchas fotos. Ahora es una tienda de ropa de la cadena desigual. Hace un par de años entré para ver si me hacia una composición de lugar y me puse a pasear, al rato un dependiente me pregunto, ¿busca algo?, estuve a punto de decirle, si, el escenario. No lo hice, le dije, nada solo miraba, gracias. Un poco como la peli de Allen de Paris, el que esta en el presente mitifica lo anterior y luego él sera mitificado en un futuro.

    Hay un blog que si no lo conoces te puede interesar.

    http://barcelofilia.blogspot.com.es/

    1. El Madrid-Barcelona era fins ben entrats els 90 un restaurant de menús on anava a dinar un munt dels oficinistes que treballaven al voltant. Ja s’hi podia menjar bé, però pagant preus populars.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s