Vaig començar a llegir aquesta novel·la impressionat per l’adaptació que en va fer Coppola a Apocalypse Now, i també pel reconeixement que autors com Arturo Pérez Reverte fan de l’art narratiu de Joseph Conrad.
The Hold Steady van assolir una inesperada popularitat quan Bruce Springsteen els va assenyalar com una de les bandes que més el feien disfrutar actualment.
Hi ha un bloc molt interessant que es diu Blogmundi i que dóna molta informació sobre el món blogger.
La seva darrera firma invitada ha escrit un article comparant les escenes que s’acostumen a veure als films porno i la dura realitat.
L’article, deliciosament escrit en argentí, el podeu trobar aquí.
Salut i sort,
Ivan.
Aquest és un melodrama espanyol que parteix de premises argumentals que ve podrien ser d’Almodóvar, però que desenvolupa la trama amb un to i una estètica que no tenen res a veure.
Ja feia temps que no citava El Roto.
Avui ha tornat a lluïr-se: lucidesa, claretat i concisió. Baltasar Gracián en seria un fervent admirador.
Salut i sort,
Ivan.
Jo no sóc geògraf, ni enginyer civil, ni expert en medi ambient, ni res per l’estil. O sigui que no us puc dir si això de treure aigua del riu Ebre està bé o no. Però com que tinc oïdes i sentit comú, un parell de coses si que puc opinar.
Little Children és un drama més que notable. En les dues interpretacions de la frase, és un senyor drama.
Igual que a Miquel, a mi també em van recomanar la música que Eddie Vedder ha composat i interpretat pel film de Sean Penn I com qui m’ho va recomanar és Nunuki, tocava fer-hi cas.
Sean Penn continua construint una filmografia molt interessant, aquest cop des de la vessant de director.
-
Comentaris Recents
Ferran a El cor de les tenebres gemma a Comunitats autònomes Miquel a Situacions pornogràfique… 
Ivan a Little Children Miquel a Little Children
