Human Rights, Now!

Aquesta setmana què alguns volen històrica i d’altres anectdòtica ha fet vint-i-cinc anys d’un dels concerts de la meva vida.

La gira Human Rights Now va passar pel Camp Nou i allà vam anar l’Oriol, jo i uns cent mil més a veure Youssou N’Dour, El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, la Tracy Chapman i un Bruce Springsteen què un mes abans ja li havia donat la volta a l’Estadi. Uns per la música, d’altres pels drets humans, molts per ambdues coses.

Com podeu veure als vídeos què he enllaçat, a diferència del què acostuma a passar en actuacions benèfiques, la part artística va deparar sorpreses més què interessants, tot i què d’això al Camp Nou, què era el segon concert de la gira, poc vam poder tastar. A Buenos Aires, on van acabar, van tenir més sort i ho van enregistrar.

Ha passat més de la meitat de la meva vida i encara segueixo aquesta colla de músics, i sent soci d’Amnistia Internacional. I Bruce, pel què sembla, també continua igual.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

No Surrender


Com diu el Boss, quan caus no queda altra que tornar-te a aixecar. O renunciar als teus somnis. Costa un munt, però millor la primera opció, oi?

Salut i sort,
Ivan.

Working on a Dream

Hi ha una raça de rockers que no enganyen, que sempre et donen el que esperes, el mateix. Independentment de la seva qualitat o tendència estilística, gent com Rosendo, John Mellencamp, els AC/DC, J.J. Cale o també The Boss.

Portada de l'àlbum de Bruce Springsteen Working on a Dream

Aquest enregistrament de Bruce ofereix una dotzena de cançons que no assoleix el nivell d’excel·lència que acostumava donar fa uns anys, però que tampoc no constitueix cap taca en la seva reputació. Simplement no sempre és possible construir un gran àlbum i Springsteen ha preferit publicar-ne un de decent abans que no guardar-se’l i veure com al cap d’un temps esdevenia un bootleg molt apreciat.

No hi ha grans sorpreses ni novetats. A Good Eye m’ha semblat detectar una vena metal que no li surt gaire sovint; i a Queen of the Supermarket m’he trobat per un moment recordant els arranjaments de Meat Loaf. A banda d’això m’han agradat especialment Tomorrow Never Knows (de la que Mark Knopfler faria una gran versió), les intenses What Love Can Do i Life Itself, i la reflexiva The Wrestler.

Quanta gent pagaria per patir la mala forma de Bruce!

Adient per gaudir d’una bona estona amb rock sense pretensions. Contraindicat si no sou fans de l’estil Springsteen.

Salut i sort,
Ivan.

Bon Nadal

Avui toca escoltar nadales. Proveu de fer-ho amb bon humor i sigueu feliços.

Salut i sort,
Ivan.

Bruce Springsteen canta Santa Claus Is Coming To Town:

Miles Davis, acompanyat de Marcus Miller i David Sanborn interpreta We Three Kings Of Orient Are al programa de David Letterman:

El més proper a una nadala que li podeu demanar als AC/DC és Misstress For Christmas:

La Norah Jones es diverteix revisant els grans èxits de Youtube: ♫ Funny YouTube Christmas Song

Finalment, un duet molt tradicional: Michael Buble i la Jennifer Hudson: