-
Sounds of the Universe
El darrer àlbum de Depeche Mode és una banalitat impròpia de la llegenda del grup. La paraula que més em ve al cap després d’escoltar repetidament Sounds of the Universe és avorriment. No hi ha sorpreses, no hi ha idees noves, no hi ha divertiment. Si que hi ha algunes cançons que no estan malament…
-
Dune
Dune és unànimement senyalat com un dels cims de la ciència ficció. Concretament, era la space opera clàssica abans de l’esclat Star Wars. Frank Herbert planteja una saga, de la qual Dune és el primer volum que es va publicar (1965), en la qual es barregen política, aventures, religió i una certa dosi de reflexió…
-
Absolutamente (el concert)
Fangoria va montar el seu sarau al Sant Jordi Club. Va ser una festa i van triomfar. Un concert de Fangoria és com una comèdia d’Almodóvar. Tot molt professional i molt petardo. Producció impecable; boys que ballen molt bé coreografies molt gais; un repertori incontestable i moltes ganes de passar-ho bé i fer-ho passar millor.…
-
The IT Crowd
Una frustració habitual dels professionals informàtics és la imatge que habitualment es dóna de nosaltres al cinema o sèries de televisió. Films com Operación Goldfish, La Red, Juegos de Guerra, o The Italian Job fan molt de mal. Sneakers és dels pocs films que retraten mitjanament bé un segment (el de la seguretat) de l’ampli…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 