Sounds of the Universe

El darrer àlbum de Depeche Mode és una banalitat impròpia de la llegenda del grup. La paraula que més em ve al cap després d’escoltar repetidament Sounds of the Universe és avorriment. No hi ha sorpreses, no hi ha idees noves, no hi ha divertiment. Si que hi ha algunes cançons que no estan malament (Miles Away, In Sympathy), però abunden les discutibles (Peace, Spacewalker) i fins i tot les que molesten (In Chains, Come Back). Adient per a fanàtics recalcitrants. Contraindicat en qualsevol altre cas. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Sounds of the Universe

Darkel

Es veu que el darrer CD que he escoltat és d’un estil anomenat electro-pop. Ves per on, m’ha agradat. Començo parlant del tema etiquetes perquè, tot i que reconec que són molt útils per a classificar i situar ràpidament la gent, també serveixen per encaixonar, estigmatitzar, caricaturitzar i simplificar massa les coses. El que ara s’anomena electropop fa vint anys era tecnopop. Mike Oldfield, quan va presentar el Tr3s lunas a València, va dir que ell portava trenta anys fent el mateix tipus de música, que els que havien canviat eren els crítics: són ells els que l’han catalogat com … Continua la lectura de Darkel

El Extraño Viaje

L’any acaba demostrant que l’estat artístic de la música que es fa a Espanya és més que saludable. Espero poder-vos parlar aviat de la darrera i sorprenent entrega de Dover; avui us parlaré del darrer de Fangoria. Olvido Gara y Nacho Canut porten molts anys compenetrant-se i oferint música electrònica i ballable. El Extraño Viaje no arriba al magistral nivell d’Arquitectura Efímera, però encara així és un excel·lent CD. Compte: no estic dient que no sigui un gran disc, estic dient que no és una obra mestra. Pel meu gust és massa discotequero, però és divertit, marxós, fácil d’escoltar i, … Continua la lectura de El Extraño Viaje