Dune

Dune és unànimement senyalat com un dels cims de la ciència ficció. Concretament, era la space opera clàssica abans de l’esclat Star Wars.

Frank Herbert - Dune

Frank Herbert planteja una saga, de la qual Dune és el primer volum que es va publicar (1965), en la qual es barregen política, aventures, religió i una certa dosi de reflexió sobre el devenir de la Humanitat.

De reflexió, més aviat poca. Es suggereixen temes, però superficialment. Els puristes de la ciència ficció la deuen menystenir una mica, tot i que l’esforç de construir un univers complex i ben articulat no és pas menyspreable. Aquest plantejament és potser el més atractiu del volum (i segurament de la sèrie complerta).

En aquest primer volum de Dune, presenciem les aventures de Paul Atreides, hereu d’un casal feudal en un futur imperi galàctic, des que son pare l’informa que l’emperador els ha ordenat mudar-se de planeta, i els seus primers anys de vida allí. Sinopsi en una línea i sense spoilers.

Novel·la filla dels anys seixanta, Dune parla molt més de religió i ecologia que no pas de tecnologia. Es centra en conceptes essencials a la raça humana, un concepte que es manega contínuament i que és un dels protagonistes de la sèrie. La interacció de l’home amb la natura i el significat dels seus actes és un tema recurrent, però com ja he dit, tractat de manera superficial.

Un punt a favor de com està escrit el llibre és que introdueix un munt de neologismes per a descriure aparells o substàncies que no existeixen actualment, i Herbert no fa farragosa la narració explicant què és o com funciona cada cosa. Deixa que el lector ho descobreixi en el moment oportú gràcies a com encaixa amb altres elements del text.

El que més m’ha agradat és la visió íntima dels esdeveniments. Herbert no ha invertit pàgines en descriure moviments de tropes o explicant elaborades estratègies polítiques. El que fa és presentar els pensaments dels protagonistes, els seus sentiments, i els diàlegs que tenen entre ells. Això fa que el relat sigui molt proper, que captivi des d’abaix.

Adient si us agraden les telenovel·les aristocràtiques. Contraindicat si no soporteu Star Wars.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Dune

  1. Jo el vaig llegir fa uns anys després de que una companya de la feina me’l recomenés moltíssim (de fet me’l va deixar i tot) i encara que em va costar força començar a aclarir-me amb tantes famílies i clans amb noms rarísims al final em va agradar.

    Això si, no tant com per continuar buscant la resta de llibres de la saga,jeje.

  2. Jo et recomanaria, que si t’ha agradat el llibre, no llegeixis la saga, quedat només amb el primer ;-P

    Paraula d’Atreides!

    Roger.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s