El festín de Babette

Avui no hi ha ressenya. No sé si s’ha notat molt però fa dies que m’he agafat vacances de Lo Bloc i he deixat vàries entrades programades, entre elles el meu regal nadalenc d’avui.

Res més adient per a gaudir de la digestió dels àpats de Nadal que aquesta obra mestra del cinema. Un altre dia en parlarem.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

The Monuments Men

Una història apassionant, una pel·lícula molt avorrida.

El tot és més important què la suma de les parts. Ho diuen els jardiners japonesos, els què defensen el joc col·lectiu al futbol i ho dic jo després d’haver vist The Monuments Men, un film què ho té gairebé tot excel·lent: interpretacions, ambientació i decorats, fotografia, diàlegs, guió… però que es fa llarguíssima.

Les dues hores què dura The Monuments Men estan farcides de molt bones escenes: com a mínim el reclutament de Matt Damon, l’entrenament de John Goodman, el primer intent de rescat de la Madonna de Bruges, la Nit de Nadal, una sorpresa nocturna al campament, un intercanvi de trets, i tres escenes de rescat d’obres d’art.

Però quan portes mig hora de pel·lícula penses què encara no ha passat res. I quan comencen a passar coses li falta la tensió, el punt de pebre necessari per a dotar-les d’emoció. Culpables? El director, el mateix George Clooney què també fa una interpretació insípida i què aconsegueix què la Cate Blanchett només estigui bé; i la banda sonora d’Alexandre Desplat, molt adient per acompanyar un film tranquil, però no una cursa desesperada enmig d’un seguit de batalles.

També he de dir què el que Clooney no ha sabut fer en quant a èpica i ritme, sí ho ha encertat en la part més íntima de The Monuments Men. A les escenes què he esmentat abans i a alguna més llueix i molt l’excel·lent repartiment què ha reclutat, entre ells el clàssic actor de repartiment Bob Balaban.

Adient pels amants de les anècdotes històriques, contraindicat pels del cinema bèlic.

Salut i sort,
Ivan.

Emperor

Sobre una base històrica fascinant, Hollywood ens entrega una versió edulcorada amb una trama romàntica.

Emperor movie poster

El millor d’Emperor és la magnífica ambientació què reflecteix, penso que molt acuradament, l’estètica japonesa, l’època, i la devastació del final de la guerra. I naturalment, la interpretació de Tommy Lee Jones interpretant el general McArthur.

L’altra cara de la moneda la posen un guió superficial i empastifat de cursileria i un rudimentari Matthew Fox. Els guionistes perden l’oportunitat d’abordar un munt de temes, des de la diferència cultural fins a l’ètica de l’ocupació i tocar de debó per la figura d’Hirohito, i s’aboquen amb una anècdota amorosa a la que tampoc no li donen força, ja que no defineixen prou bé el personatge femení.

Distreta i ben feta, Emperor és agradable de veure però tampoc hi ha per tirar-hi cohets.

Adient per a una tertúlia de sobretaula. Contraindicada pels amants del cinema bèl·lic.

Salut i sort,
Ivan.

Homeland, 3a temporada

Un cop més, una gran sèrie.

Homeland Season 3 Poster

La tercera temporada de Homeland tanca el cercle. Els guionistes donen sortida als personatges, s’enllesteixen les incògnites i els únics interrogants què queden són els típics què s’haurà fet de tal personatge típic de qualsevol ficció. I ho fa a més d’una manera versemblant i respectuosa amb els personatges.

Destaco d’aquesta tercera temporada el pols narratiu, el domini del ritme i l’exposició d’informació. Els primers capítols són molt pausats, de caire íntim i que serveixen per a establir de manera clara i rotunda els antecedents de l’acció i l’estat mental dels personatges. La trama familiar dels Brody ajudarà més tard a entendre perquè dos personatges prenen les accions què prenen.

Però hi ha un moment en que es desencadena l’acció i aleshores el ritme és trepidant, sent una sèrie d’intriga i no d’acció (res a veure amb 24, aquí l’èmfasi són les conspiracions). I tot i què alguns detalls continuen grinyolant, entenc què és més important fer una narració clara i què s’entengui en el moment què no pas buscar un 100% de realisme.

Adient pels aficionats als trencaclosques psicològics. Contraindicat si patiu molt amb la crueltat o el patiment aliens.

Salut i sort,
Ivan.