Per a mi Miguelanxo Prado sempre serà l’autor dels Fragmentos de la Enciclopedia Délfica que vaig llegir fa un munt d’anys i que encara considero un cim de la ciència ficció.

Però, Miguelanxo Prado ha mantingut una activitat constant i sempre valenta, buscant ampliar horitzonts narratius i expressius. Una bona mostra és De Profundis, on l’artista basteix una narració poètica que combina la poesia amb la pintura.

De fet, la intenció de Prado va ser fer el film d’animació i el còmic va sorgir com a subproducte. Però, jo vaig descobrir el còmic en el seu moment i fins ara no he trobat la pel·lícula. I és del llibre del que parlo aquí.

De Profundis és alhora lírica, onírica, terrorífica, sensual i melangiosa. Beu, em sembla a mi, de les fonts d’Edgar Alan Poe i Flaubert i li aboca a sobre l’imaginari gallec de meigas i llegendes marines. Amb tot això, Miguelanxo Prado construeix un relat gràfic que s’ha d’assaborir poc a poc i es paladeja millor en segona lectura, copsantels matisos de cada adjectiu i tots els detalls de cada ilustració.

De Profundis mostra un dibuix pretesament naïf, cromàticament violent i sovint fosc, però ofereix una lluminosa història d’amor i una profunda reflexió sobre el sentit de l’art que formen una obra rodona.

El primer cop que vaig llegir De Profundis vaig pensar que era només un exercici estètic i d’estil. Ara contemplo bocabadat una obra impressionant, excel·lent, atrevida, i madura.

Adient pels qui saben que a la ficció s’amaga la veritat. Contraindicada pels que tinguin por a volar.

Salut i sort,
Ivan.