Una altra entrega del génere benintencionada comèdia anglesa.

Una família d’emigrants emigra cap un poble de França, on monta un restaurant i entra en conflicte amb els costums i la competència d’una tradicional senyora anglesa interpretada per la gran Helen Mirren.

Si l’argument us sóna familiar és que ho és. El mateix director Lasse Hallstrom ja va entregar aquell deliciós conte anomenat Chocolat, i entre els productors figuren tant Steven Spielberg com Oprah Winfrey. I el tractament també és l’habitual: una història que podia ser molt dramàtica es resolt amablement gràcies a l’amor i la comèdia.

La primera meitat de la pel·lícula funciona molt bé, amb el drama tensant les escenes i la comèdia relaxant l’atmosfera. Tot el repartiment llueix com a grans secundaris dels paissatges i la fotografia a càrrec de Linus Sandgren i tant personatges com trama mantenen llurs incògnites. Però a partir del gir decisiu del guió em fa l’efecte que Hallstrom perd el pols i no és capaç d’acompanyar prou bé el previsible desenllaç. The 100-feet Journey no aporta res a les comèdies dramàtiques amb missatge que ja heu vist abans i això acaba pesant un munt.

100-feet Journey m’ha descobert el talent i la bellesa de la Charlotte Le Bon, capaç de resoldre amb naturalitat escenes on d’altres s’enredarien amb histrionisme; per a confirmar que la música Made in Bollywood té molts atractius; i també per valorar la importància de tancar tots els detalls d’un guió, allò que marca la diferència entre l’aprovat i el notable.

Adient pels que paladegen visualment el cinema. Contraindicada pels impacients.

Salut i sort,
Ivan.