Mary & Max

Una tristíssima pel·lícula que transmet molt bon rotllo. A Mary & Max s’ajunten una nena que se sent menystinguda per tothom i abandonada a la vida i un malalt de síndrome d’Asperger. Dues solituds i dues vides desgraciades que tenen res en comú excepte en el seu desig d’amistat, la necessitat d’estimació, i l’afició a determinades galetes i dolços. Recorda llunyanament els arguments de dos films tant diferents i tant distants com París, Texas i Lost in Translation. Mary & Max, que no va tenir gaire distribució malgrat haver triomfat a un festival tant prestigiós com és Sundance, està realitzada … Continua la lectura de Mary & Max

The Monuments Men

Una història apassionant, una pel·lícula molt avorrida. El tot és més important què la suma de les parts. Ho diuen els jardiners japonesos, els què defensen el joc col·lectiu al futbol i ho dic jo després d’haver vist The Monuments Men, un film què ho té gairebé tot excel·lent: interpretacions, ambientació i decorats, fotografia, diàlegs, guió… però que es fa llarguíssima. Les dues hores què dura The Monuments Men estan farcides de molt bones escenes: com a mínim el reclutament de Matt Damon, l’entrenament de John Goodman, el primer intent de rescat de la Madonna de Bruges, la Nit de … Continua la lectura de The Monuments Men

Emperor

Sobre una base històrica fascinant, Hollywood ens entrega una versió edulcorada amb una trama romàntica. El millor d’Emperor és la magnífica ambientació què reflecteix, penso que molt acuradament, l’estètica japonesa, l’època, i la devastació del final de la guerra. I naturalment, la interpretació de Tommy Lee Jones interpretant el general McArthur. L’altra cara de la moneda la posen un guió superficial i empastifat de cursileria i un rudimentari Matthew Fox. Els guionistes perden l’oportunitat d’abordar un munt de temes, des de la diferència cultural fins a l’ètica de l’ocupació i tocar de debó per la figura d’Hirohito, i s’aboquen amb una anècdota … Continua la lectura de Emperor