Mary & Max

Una tristíssima pel·lícula que transmet molt bon rotllo. A Mary & Max s’ajunten una nena que se sent menystinguda per tothom i abandonada a la vida i un malalt de síndrome d’Asperger. Dues solituds i dues vides desgraciades que tenen res en comú excepte en el seu desig d’amistat, la necessitat d’estimació, i l’afició a determinades galetes i dolços. Recorda llunyanament els arguments de dos films tant diferents i tant distants com París, Texas i Lost in Translation. Mary & Max, que no va tenir gaire distribució malgrat haver triomfat a un festival tant prestigiós com és Sundance, està realitzada … Continua la lectura de Mary & Max

Peppa Pig

Una grandíssima sèrie de dibuixos animats. Què li demaneu a una sèrie adreçada a la canalla? El primer, què no els empleni el cervell de porqueria. I resulta que si et poses a mirar dibuixos animats de porqueria en veus molta. Moltes històries on la violència apareix gratuïtament o on l’origen de l’acudit és riure de les desgràcies que li passen a algú, no precisament perquè es porti malament. I crits, un munt de crits. A Peppa Pig es pot trobar una descripció idealitzada però versemblant del que és la vida pels nens, tant en l’entorn familiar com a la … Continua la lectura de Peppa Pig

Puss in Boots

Molt millor del què sembla a primer cop d’ull, Puss in Boots és una espectacular història d’amistat, traidoria, ambicions i redempció. M’ha agradat especialment la banda sonora, amb moments francament antològics, i les interpretacions d’Antonio Banderas i el Billy Bob Thorton. A la banda negativa, un parell de forats al guió i un tram final que no està a l’alçada del començament. Adient per a entretenir-vos amb la canalla. Contraindicat per a fanàtics de Pixar. Salut i sort, Ivan. Continua la lectura de Puss in Boots