Sobre una base històrica fascinant, Hollywood ens entrega una versió edulcorada amb una trama romàntica.

El millor d’Emperor és la magnífica ambientació què reflecteix, penso que molt acuradament, l’estètica japonesa, l’època, i la devastació del final de la guerra. I naturalment, la interpretació de Tommy Lee Jones interpretant el general McArthur.

L’altra cara de la moneda la posen un guió superficial i empastifat de cursileria i un rudimentari Matthew Fox. Els guionistes perden l’oportunitat d’abordar un munt de temes, des de la diferència cultural fins a l’ètica de l’ocupació i tocar de debó per la figura d’Hirohito, i s’aboquen amb una anècdota amorosa a la que tampoc no li donen força, ja que no defineixen prou bé el personatge femení.

Distreta i ben feta, Emperor és agradable de veure però tampoc hi ha per tirar-hi cohets.

Adient per a una tertúlia de sobretaula. Contraindicada pels amants del cinema bèl·lic.

Salut i sort,
Ivan.