Identitats

Mira, Papa, la nostra bandera!

Bandera de Suïssa

I és així, passejant pel carrer, com descobreixes de manera natural què la teva filla (tres anyets acabats de fer) i tu teniu identitats nacionals diferents.

Naturalment, perquè per ella els pocs mesos què porta aquí són ara mateix molt més significatius què tot el bagatge cultural què jo li pugui (i vulgui) transmetre. Res què em sorprengui, perquè d’altres vegades ja havia parlat amb gent què s’ha anat movent i aprens què no ets d’allà on naixes, sinó d’allà on et fas persona. Habitualment d’on vius la teva adolescència, però potser no. Vegeu Un lugar en el mundo, per exemple.

Identitat què no és gens llisa ni uniforme. No només sóc (som) d’un lloc geogràfic, també d’un imaginari. En el cas de la meva filla, ella és de la seva llar d’infants, els carrers per on passeja en bicicleta i els parcs on juga. I els identifica amb una bandera. Jo li afegeixo una família, una Facultat, un club esportiu, simpaties a alguns països i territoris, amors a escriptors i artistes diversos, antipatia a alguns partits polítics, etc.  La meva filla, per cert, també és del col·le de la Marta, és a dir de la llar d’infants barcelonina on anava abans. Complicat, això de definir-te. I fins i tot contradictori: quants no se senten, encara què sigui una mica, identificats amb els de l’altre bàndol?

A la darrera frase he trobat la clau: la identitat és un sentiment, no pas un estat legal (ciutadania, estat civil, etc.) i no és pas negociable, per a escàndol dels què ho volen tot ordenat a la seva manera. I els sentiments, què podem entendre i fins i tot compartir, o no, sempre cal respectar-los.

Per si no havia escandalitzat prou el senyor Jorge Fernández Díaz, aporto una altra prova gràfica de les curioses facetes identitatàries, diferents però no enfrontades, què es poden trobar a una llar, aparentment sense malmetre cap sopar de Nadal.

Banderes estelades del Barça i de l'Espanyol, penjades juntes a un mateix balcó

I és què crec que un component essencial de la identitat és la imaginació, amb la que intentem projectar sobre nosaltres una mica del món on vivim, la part què més estimem. I la llibertat, tant per imaginar-la com per assumir la nostra identitat, és irrenunciable.

Ella serà suïssa o d’on vulgui, jo sempre seré de la meva filla.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

5 thoughts on “Identitats

  1. Las ideas políticas diferentes son muy habituales en parejas y familias lo que huele un poco son hermanos o padres e hijos medrando en un mismo partido.

  2. No et facis il·lusions, la teva filla no té (encara) res que es pugui anomenar identitat nacional. Per a les meves filles, fins fa dos dies, la quatribarrada era la bandera de Barcelona. I és lògic de fet, la ciutat i l’entorn immediat és molt més real i proper que una abstracció de col·lectivitat.

    A banda de que les identitats diguem-ne nacionals o territorials no necessàriament es limiten a ser d’un lloc. D’un sol lloc vull dir. Especialment els qui han viscut a més d’un lloc, els qui han anat amunt i avall, la gent en trànsit, els qui tenen antecedents en un altre país al que potser retornen cada any… No és tant fàcil trobo. En part serà d’on vulgui ser i vés a saber si serà d’un lloc sol.

    1. Insisteixo: tres anys acabats de fer. Li queda moltíssim pel concepte d’identitat. Però en aquests mesos hem passat de la bandera de Suïssa a la nostra bandera, què trobo què és significatiu (potser només perquè ho ha escoltat així a l’escola) i em dóna l’excusa per parlar del tema.

      1. No seré jo qui et regategi les excuses per parlar del que vulguis. Només que el fet que una escola, o l’ambient infantil que sigui, acompanyi el això és una alzina, això és un estornell, això és un senyal de trànsit amb l’això és la nostra bandera em sembla un exemple deliciós del que se’n diu nacionalisme banal. Suís, en aquest cas.

        De moment ella només t’aclareix el nom correcte de les coses per a un nadiu: un ciutadà suís no diu (no ha de dir) la bandera de Suïssa, diu la nostra bandera.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s