Jon Lord: Gemini Suite

Després de l’èxit del Concerto for Group and Orchestra, Jon Lord va rebre l’encàrrec de la BBC de composar una segona suite. Formalment Gemini Suite està limitada per la durada d’un únic LP i això fa que algunes peces ens semblin ara excessivament curtes. Són un total de sis talls, cadascun dedicat a un instrument solista. Guitar és un moviment complex i ple de força que mostra les virtuts i defectes de tota la suite: força moments brillants però absència d’un fil conductor i una dispersió en l’ús de recursos instrumentals que li resten excel·lència a Gemini Suite. A més, … Continua la lectura de Jon Lord: Gemini Suite

Concerto for Group and Orchestra

Una obra magnífica, un àlbum sensacional. Per principi, sóc escèptic dels intents declarats de barrejar dos móns musicals diferents. La majoria de cops acostumen a sortir pastiches amorfs, obres sense quallar on hi ha els ingredients de dues tradicions, però només una ànima. Crec què acostumen a sortir millor propostes obertes de ment on, fent una obra d’un génere, incorpores recursos i influències d’altres. Per entendre’ns, trobo més rodó el resultat d’una secció de corda a Eleanor Rigby que no pas els duets d’estrella de l’òpera i estrella del rock. Aquest Concerto for Group and Orchestra és una obra genuina, … Continua la lectura de Concerto for Group and Orchestra

Concerts

No fa gaire francis black demanava al seu bloc (en un article que ha desaparegut i que per tant no puc citar) si en un concierto independientemente de la música consideráis que ha de existir una estética particular, un espectáculo o con la música es suficiente. Posava com a exemples de la primera tendència Bowie, The Cure i U2; i de la segona Lou Reed o Neil Young. Al no poder contestar allà, ho faig aquí. Aparèixer a l’escenari sense cap disfressa particular també és una estètica. Molt més informal que un atrezzo encarregat a un especialista, però també transmet … Continua la lectura de Concerts

Covers

Darrerament s’estan posant de moda els CDs de versions. És un gènere que sempre ha existit, però mai no havien tants intérprets de primera fila que el practiquessin ni, i això és molt més opinable, resultats tant sorprenentment satisfactoris. O sigui que en comentaré un parell. DJs i músics brasilers, estrelles de l’electro-bossa, s’han mobilitzat per a adaptar al seu particular estil un grapat de cançons inoblidables de The Rolling Stones. Són músics competents, especialment pel que fa a les cantants. Si has llegit parant atenció, a hores d’ara ja portes dos ensurts: un DJ fotent mà als Rolling Stones? … Continua la lectura de Covers