-
My Dark Places
A falta d’escasses setmanes que acabi l’any, crec que ja podem adjudicar el premi a l’àlbum més eclèctic de l’any 2.006. L’eclecticisme acostuma a ser marca d’artista novell. Un cop està més assentat (al mercat, a la indústria, als mecanismes i costums de la seva activitat) el músic, i encara més el grup musical, acostuma…
-
Scoop
Aquest any Woody Allen ens proposa una comèdia amable que ben bé podia haver filmat el Hollywood dels anys 30 o la Ealing anglesa de la postguerra. Fa uns anys, quan jo comentava amb els amics que el meu cineasta favorit és Woody, tots em contestaven que totes les seves pel·lícules són iguals. Gens més…
-
Metheny Mehldau
Vaig publicar aquest article a l’anterior versió de Lo Bloc, quan hi era a blogspot. Com que ja no és accessible allà, la torno a publicar, sense tocar-hi res. La col·laboració entre un geni de la guitarra i un mestre del piano ens deixa un decebedor i molt bon disc. Vaig descobrir Pat Metheny mentre…
-
Surprise
El darrer treball de Paul Simon és una sorpresa en més d’un sentit. Paul Simon ha escollit com a còmplice del seu d’aquest projecte ni més ni menys que a Brian Eno, llegendari productor i músic, responsable parcial del so de bandes tant diferents com Roxy Music, Talking Heads, U2 o James. Quan algú parla…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 