-
The Reader
Dues hores de pel·lícula. Des de ja mateix, un clàssic. Romàntica. Dramàtica. Mesurada. Crua. Cruel. Emotiva. Reflexiva. Profunda. Senzilla. Sensible. Amarga. Allunyada de tots els tòpics. Ben fotografiada, millor montada, i encara millor interpretada. Polièdrica. Atemporal. Colpidora. Propera. Intensa. Impressionant. Una de les millors pel·lícules que he vist mai. Salut i sort, Ivan.
-
Warpaint
Set anys després del seu darrer àlbum amb material nou, els Black Crowes ens proposen un treball ple de blues-rock. El seu retorn ens ofereix una dosi del millor rock que he escoltat aquest any. Hi ha rock’n’roll, blues, i rock suau, però sobre tot hi ha intensitat i autenticitat desbordants. Ni rastre de la…
-
Marxar de París
Segurament hi ha més maneres d’anar des del barri de Marais fins a l’aeroport Charles de Gaulle, però a mi em va semblar que la més convenient era la combinació metro i rodalies. Res a dir del trajecte en metro, però us explico què ens va passar a Chatelet. A l’estació de Chatelet, has de…
-
Paris sota la pluja
[algu sap com posar accents amb un teclat frances?] Si fa sol, l’escenari es mes propi de postal, mes turistic. Si plou, en canvi, hi ha un cert aire de quotidianitat, de compartir el mateix que els parisencs, la mateixa incomoditat de caminar sota la pluja o aprofitar el minim espai del metro, si mes…
-
Subscriure's
Subscrit
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Lo bloc 