Un libro, como un viaje, se comienza con inquietud y se termina con melancolía.
José de Vasconcelos
La imatge l’he tret d’aquest article sobre aquest important i contradictori intel·lectual mexicà què, només per haver facilitat els primers murals d’en Diego Rivera, ja mereix passar a la Història.
Salut i sort,
Ivan.
A la vista del mapa de països que he visitat, la veritat és que em queda gairebé tot per fer.
I més si tenim en compte que el mapa considera països sencers. Ni de conya he recorregut tots els EUA o Argentina. Encara. Però amb alguna cosa hem d’invertir els diners i el temps lliure, oi?
Mentre no aconsegueixo una fortuna monetària que em doni la tranquilitat econòmica per a dedicar-me a voltar el món, m’hauré de conformar amb el National Geographic, Geo, i la literatura de viatges. Us agrada, a vosaltres, aquest génere?
Per cert, si us voleu construir el vostre propi mapa (i, ja posats, compartir-lo) el web on ho podeu fer és aquest. I si no, sempre podeu dir on us agradaria perdre-us durant un mes.
Salut i sort,
Ivan.
Hem passat uns pocs dies a Malta, pensant que gastar més dies a un país tant petit seria una pèrdua de temps, i resulta que ens hem quedat amb ganes de més.
Com a mínim, puc dissenyar tres viatges diferents per Malta. El primer seria un viatge enfocat cap a la pràctica del submarinisme o gaudir de les platges malteses. Tants dies com vulgueu, l’oferta és àmplia, tot i que jo esquivaria la temporada més alta. Nosaltres hem estat durant el mes de setembre a Melieha i enara havia un munt de turistes. En llocs tant petits com la Blue Lagoon, això pot ser un inconvenient greu.
Si esteu interessats en un turisme diguem-ne més cultural, ciutats com La Valletta o Mdina, o runes de l’Edat de Pedra us poden oferir entreteniment per uns quants dies, també. La Valletta té un discret encant tant difícil de justificar com fàcil de percebre. Casalots antics, fortaleses i muralles, carrers i escales d’allò més acollidores tot i ser empinadíssimes, i especialment un aire molt tranquil, molt de passejar i poc de còrrer.
I si el que voleu és perdre-us, oblidar-vos de la feina, del soroll de la ciutat, de les bestieses que es llegeixen en blocs d’internet, i anar a un lloc on passejar, llegir un bon llibre a una terrasseta o simplement gaudir de la tranquila vida mediterrània, el lloc es diu Marsaxlokk.
Salut i sort,
Ivan.
Una ciutat impressionant: bonica, agradable de visitar, plena de cultura, i amb molts llocs on passar-ho be.
A la tornada ja donare mes detalls, de moment us faig saber que els teclats alemanys son prou diferents dels catalans com per voler escriure nomes el mes imprescindible.
Fins aviat!
