Categoria: viatges

Un món per viatjar

A la vista del mapa de països que he visitat, la veritat és que em queda gairebé tot per fer.

mapa de països que he visitat

I més si tenim en compte que el mapa considera països sencers. Ni de conya he recorregut tots els EUA o Argentina. Encara. Però amb alguna cosa hem d’invertir els diners i el temps lliure, oi?

Mentre no aconsegueixo una fortuna monetària que em doni la tranquilitat econòmica per a dedicar-me a voltar el món, m’hauré de conformar amb el National Geographic, Geo, i la literatura de viatges. Us agrada, a vosaltres, aquest génere?

Per cert, si us voleu construir el vostre propi mapa (i, ja posats, compartir-lo) el web on ho podeu fer és aquest. I si no, sempre podeu dir on us agradaria perdre-us durant un mes.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Malta

Hem passat uns pocs dies a Malta, pensant que gastar més dies a un país tant petit seria una pèrdua de temps, i resulta que ens hem quedat amb ganes de més.

Com a mínim, puc dissenyar tres viatges diferents per Malta. El primer seria un viatge enfocat cap a la pràctica del submarinisme o gaudir de les platges malteses. Tants dies com vulgueu, l’oferta és àmplia, tot i que jo esquivaria la temporada més alta. Nosaltres hem estat durant el mes de setembre a Melieha i enara havia un munt de turistes. En llocs tant petits com la Blue Lagoon, això pot ser un inconvenient greu.

Si esteu interessats en un turisme diguem-ne més cultural, ciutats com La Valletta o Mdina, o runes de l’Edat de Pedra us poden oferir entreteniment per uns quants dies, també. La Valletta té un discret encant tant difícil de justificar com fàcil de percebre. Casalots antics, fortaleses i muralles, carrers i escales d’allò més acollidores tot i ser empinadíssimes, i especialment un aire molt tranquil, molt de passejar i poc de còrrer.

I si el que voleu és perdre-us, oblidar-vos de la feina, del soroll de la ciutat, de les bestieses que es llegeixen en blocs d’internet, i anar a un lloc on passejar, llegir un bon llibre a una terrasseta o simplement gaudir de la tranquila vida mediterrània, el lloc es diu Marsaxlokk.

Salut i sort,
Ivan.

Des de Berlin

Una ciutat impressionant: bonica, agradable de visitar, plena de cultura, i amb molts llocs on passar-ho be.
A la tornada ja donare mes detalls, de moment us faig saber que els teclats alemanys son prou diferents dels catalans com per voler escriure nomes el mes imprescindible.
Fins aviat!

Marxar de París

Segurament hi ha més maneres d’anar des del barri de Marais fins a l’aeroport Charles de Gaulle, però a mi em va semblar que la més convenient era la combinació metro i rodalies. Res a dir del trajecte en metro, però us explico què ens va passar a Chatelet.

A l’estació de Chatelet, has de fer el transbordament. Com que la política de RR.HH. de moda és la que és, no havia cap venedor ni vigilant, només les màquines de venda automàtica. I les màquines ofereixen dues opcions de pagament: targeta o monedes. Heu llegit bé: no accepten bitllets. Si sou dos, heu de portar 16,80 €. No sé si tenim males costums o ens pesa massa la metralla, no portàvem prou metall a sobre.

Entre els dos portàvem quatre targetes de crèdit. Visa i MasterCard. Cap de les quatre funcionava. Gràcies a una amable noia vam descobrir que la màquina que et permet viatjar fins els aeroports internacionals de la capital de França només accepta targetes franceses. Passo de fer comentaris.

Total, que vam decidir fer servir l’abonament del metro, que només serveix dins de París (zones 1 i 2). El tren de rodalies francès és com el català: per sortir has de tornar a marcar el bitllet. Naturalment, quan a l’aeroport (zona 5) intentes marcar a la màquina per sortir, et diu que ni parlar-ne. I tampoc no hi ha cap empleat al que poder-li pagar.

Afortunadament, hi havia una màquina que s’havia quedat penjada (funcionen amb Windows?) i mantenia la porta oberta.

Qui diu que per fer viatges d’aventura has de volar ben lluny?

Salut i sort,
Ivan.