Marxar de París

Segurament hi ha més maneres d’anar des del barri de Marais fins a l’aeroport Charles de Gaulle, però a mi em va semblar que la més convenient era la combinació metro i rodalies. Res a dir del trajecte en metro, però us explico què ens va passar a Chatelet.

A l’estació de Chatelet, has de fer el transbordament. Com que la política de RR.HH. de moda és la que és, no havia cap venedor ni vigilant, només les màquines de venda automàtica. I les màquines ofereixen dues opcions de pagament: targeta o monedes. Heu llegit bé: no accepten bitllets. Si sou dos, heu de portar 16,80 €. No sé si tenim males costums o ens pesa massa la metralla, no portàvem prou metall a sobre.

Entre els dos portàvem quatre targetes de crèdit. Visa i MasterCard. Cap de les quatre funcionava. Gràcies a una amable noia vam descobrir que la màquina que et permet viatjar fins els aeroports internacionals de la capital de França només accepta targetes franceses. Passo de fer comentaris.

Total, que vam decidir fer servir l’abonament del metro, que només serveix dins de París (zones 1 i 2). El tren de rodalies francès és com el català: per sortir has de tornar a marcar el bitllet. Naturalment, quan a l’aeroport (zona 5) intentes marcar a la màquina per sortir, et diu que ni parlar-ne. I tampoc no hi ha cap empleat al que poder-li pagar.

Afortunadament, hi havia una màquina que s’havia quedat penjada (funcionen amb Windows?) i mantenia la porta oberta.

Qui diu que per fer viatges d’aventura has de volar ben lluny?

Salut i sort,
Ivan.

Paris sota la pluja

[algu sap com posar accents amb un teclat frances?]
Si fa sol, l’escenari es mes propi de postal, mes turistic.
Si plou, en canvi, hi ha un cert aire de quotidianitat, de compartir el mateix que els parisencs, la mateixa incomoditat de caminar sota la pluja o aprofitar el minim espai del metro, si mes no.
Paris, tot i que plujosa, continua sent maquissima.
Salutacions per a tothom,
Ivan.

Café Acuarela

Suposo que a vosaltres també us passa. Viatgeu a una altra ciutat i descobriu un lloc, un cafè, un restaurant, una pastisseria, un racó, … pel qual pagaries per què fos allà on vius normalment.

A primer cop de memòria recordo un restaurant a Mèxic (Truco nº 5), un altre a Brussel·les (Le perroquet), una pizzeria a Roma, … n’hi ha uns quants.

A Madrid no fa gaire en vam descobrir un altre. Un cafè, Acuarela, que està  al carrer Gravina, nº10, en ple barri de Chueca. És un lloc on tant pots demanar un batut de fruita, un te o un whisky. Íntim, amb caliu, amb bona música d’ambient i a un volum que permet xerrar sense pujar el to de veu, i et serveixen amb amabilitat.

Adient a qualsevol hora de la tarda o nit, si voleu petar la xerrada asseguts. Contraindicat si el cos us demana ballar.

Salut i sort,
Ivan.