Una fantasia molt treballada estèticament i amb un guió dolç i subtil. Quan vaig veure aquell llargmetratge de Wes Anderson anomenat The Life Aquatic with Steve Zissou (2004) em vaig quedar més que sorprés que la indústria de Hollywood financès un film tant extravagant com aquell. Una pila d’anys més tard aquest director ha pulit l’estil i ha afinat el to de la còmedia. I continua reclutant repartiments espectaculars on, per cert, molts actors repeteixen. The Grand Budapest Hotel conta una història que podia haver-se explicat perfectament dins del gènere negre, del slapstick o des d’una vessant dramàtica. Però Wes … Continua la lectura de The Grand Budapest Hotel