The Grand Budapest Hotel

Una fantasia molt treballada estèticament i amb un guió dolç i subtil.

Poster de la pel·lícula The Grand Budapest Hotel, on es veu un immens hotel de color rosa a dalt d'unes muntanyes
Poster de The Grand Budapest Hotel

Quan vaig veure aquell llargmetratge de Wes Anderson anomenat The Life Aquatic with Steve Zissou (2004) em vaig quedar més que sorprés que la indústria de Hollywood financès un film tant extravagant com aquell. Una pila d’anys més tard aquest director ha pulit l’estil i ha afinat el to de la còmedia. I continua reclutant repartiments espectaculars on, per cert, molts actors repeteixen.

The Grand Budapest Hotel conta una història que podia haver-se explicat perfectament dins del gènere negre, del slapstick o des d’una vessant dramàtica. Però Wes Anderson decideix fer-ho des d’una perspectiva onírica, de comèdia naïf i caricaturitzant una plèiade de personatges entranyables, la majoria dels quals justificaria per si mateix una pel·lícula.

Ralph Fiennes és el director d’hotel que a més presta serveis molt personals a riques i ancianes vídues, i que pren sota la seva protecció el jove conserge interpretat per Toni Revolori i F. Murray Abraham. A partir del personatge de Tilda Swinton es desencadenarà una trama per la que aniran apareixent com a meravellosos secundaris els cameos i interpretacions d’Adrien Brody, Willem Dafoe, Harvey Keitel, Owen Wilson, Bill Murray, Edward Norton, Jude Law, Tom Wilkinson, Bob Balaban i un Jeff Goldblum a qui feia anys que no veia, entre d’altres.

I no es limiten només a aparèixer. Tots deixen senyal en un film on s’intueixen moltes més històries a banda de la que s’explica, com per exemple la de The Society of the Crossed Keys. I tots es beneficien d’un disseny artístic superb, on poden lluir la vis còmica que porten dins i presumir de diccions magnífiques (el cinema millor veure’l en versió original; però aquest film és obligat) i un domini de l’expressió facial extraordinari.

Em quedo amb ganes de revisar l’obra anterior de Wes Anderson i també la de Stefan Zweig, els llibres del qual han inspirat The Grand Budapest Hotel.

Adient per gaudir d’un conte una tarda de pluja. Contraindicada pels que tinguin por de viatjar.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: