Warpaint

Set anys després del seu darrer àlbum amb material nou, els Black Crowes ens proposen un treball ple de blues-rock.

Black Crowes - Warpaint

El seu retorn ens ofereix una dosi del millor rock que he escoltat aquest any. Hi ha rock’n’roll, blues, i rock suau, però sobre tot hi ha intensitat i autenticitat desbordants.

Ni rastre de la irregularitat que devia convertir el seu manager en client asidu de cardiòlegs i psicòlegs. Onze cançons de molt bona factura, amb amplitud de registre estilístic però també amb homogeneitat. La seva recerca d’un estil propi els ha portat des de ritmes més ballables i experimentacions psicodèliques al que podriem anomenar classicisme del rock. Escoltar There’s God In Them Hills (sic) o Oh Josephine i tancar els ulls et porta inevitablement a evocar gent com els Allman Brothers Band.

Sóna l’órgan, el quartet fonamental del rock, i varietat de guitarres, però poca cosa més. La producció és cuidada però no ostentosa, i el cantant es dedica a cantar i no a bramar. M’han agradat especialment Goodbye Daughters of the Revolution i Locust Street, però tot Warpaint té un nivell molt bo.

Adient per aficionats al rock no necessàriament trallero. Contraindicat si sou addictes al sintetitzador i la bateria electrònica.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s