Primera impresió de l’iPad

L’iPad és un tipus nou d’aparell, que fins ara no existia. Havien hagut intents, com el Newton de la mateixa Apple, però encara no s’havien desenvolupat prou les diferents tecnologies com per a poder construir un aparell exitós. Ara tenim la primera versió, que anuncia com serà el futur. No l’hem de jutjar només com a l’aparell que ja és, sinó també com el producte que anuncia que serà. El concepte Veig l’iPad reemplaçant el vell concepte d’ordenador d’ús personal, el que als anys setanta es va consolidar en el mercat gràcies al IBM PC, el primer aparell de propòsit … Continua la lectura de Primera impresió de l’iPad

El futur arriba de sobte

Ja sé que això és una cosa patètica de dir per a un enginyer, però és que darrerament els avenços tècnics em superen. El ritme d’innovació, l’espectacularitat d’algunes fites i la manera en que estan canviant la nostra vida quotidiana és ja senzillament impressionant. Abans podies veure venir els canvis, ara els canvis et sorprenen. Per a fer-nos una idea, compareu el temps entre els germans Lumière i els primers films en color; entre la televisió en blanc i negre i la de colors; entre els mòbils que no et cabien a butxaques petites i els només-mòbils que hi ha … Continua la lectura de El futur arriba de sobte

Atur públic, prioritats privades

Fa poc llegia un altre article en que algú es queixava dels call-centers de serveis. Deia que per a tractar de solventar un problema amb el seu operador telefònic havia de sotmetres a una torturant successió de màquines contestadores que l’anaven enviant cap a diferents operadors telefònics, tots ells sudamericans o marroquins, cadascú dels quals no era conscient del temps que portava en el procés ni de tot el que li havia explicat als anteriors operadors. Avui m’han comentat que un sou típic d’operador telefònic és 800 euros, amb jornada de treball de sis hores. Amb aquest sou una persona … Continua la lectura de Atur públic, prioritats privades

Space Invaders

Llegeixo a El País que ara es cumpleixen 30 anys de la creació d’un videojoc mític: Space Invaders. Recordo haver jugat a aquest joc a màquines de diversos bars i a una sala de jocs. Situació avui en dia impensable: què fa una criatura de 10 o 12 anys entrant a un bar? Llavors era el lloc on jugar a aquests jocs. Una mica més tard les sales de jocs, habitualment poblades de billars i pinballs, van anar adquirint màquines de videojocs. Una indústria que tot i fer les coses molt bé, ha passat a la història devorada pels competidors … Continua la lectura de Space Invaders