Ja sé que això és una cosa patètica de dir per a un enginyer, però és que darrerament els avenços tècnics em superen.

El ritme d’innovació, l’espectacularitat d’algunes fites i la manera en que estan canviant la nostra vida quotidiana és ja senzillament impressionant. Abans podies veure venir els canvis, ara els canvis et sorprenen. Per a fer-nos una idea, compareu el temps entre els germans Lumière i els primers films en color; entre la televisió en blanc i negre i la de colors; entre els mòbils que no et cabien a butxaques petites i els només-mòbils que hi ha ara; o entre el Newton i l’iPhone.

Temps durs pels escriptors de ciència ficció. Les màquines ja comencen a entendre quan els parlem, podem veure en video aquells a qui truquem per telèfon, podem mirar pel·lícules al cim del Pedraforca (i si encara no és possible, d’aquí dos dies haurà cobertura), i l’any vinent els japonesos ens oferiran robots que ens faran la bogada i ens netejaran la casa.

La tecnologia del futur ja és aquí. Ara només queda el pensament del futur. De moment el model econòmic és el mateix que abans de la Revolució Industrial, i tant les persones com els col·lectius ens movem en paràmetres heretats directament de quan només érem mamífers que es resguardaven en coves.

Salut i sort,
Ivan.