Basic Instinct

Acabo de tornar a veure aquesta obra mestra, que feia vint anys llargs que no revisava.

Basic Instinct

Basic Instinct va beneficiar-se en les recaptacions d’escenes sexuals aleshores inusualment explícites, que alhora la van perjudicar davant la crítica, que va classificar el film com un thriller eròtic, movent l’epicentre d’un guió perfecte cap a detalls absolutament secundaris.

El guió de Joe Eszterhas és una maravellosa obra d’orfebreria. La narració és lineal i senzilla, tots els detalls es van explicant pas a pas des d’un únic punt de vista i oferint tots els detalls, i alhora l’espectador està tota l’estona debatint-se entre les dues explicacions possibles del cas, sense tenir ni idea de quina és la bona, perdut enmig d’un misteri captivador.

A partir d’aquest guió, Paul Verhoeven li dóna ritme i magnetisme a la trama, amb un montatge viu i que no deixa que el ritme decaigui en cap moment, mereixedor d’una de les dues nominacions a l’Oscar que va obtenir Basic Instinct. Fixeu-vos en les interpretacions: els personatges es van posant més i més nerviosos a mesura que avança la pel·lícula, acompanyant l’espectador en el seu desfici per descobrir què està passant.

Basic Instinct es beneficia d’una Sharon Stone en estat de gràcia, amb una interpretació fascinant, i d’uns eficaços Michael Douglas i George Dzundza, que encaixen perfectament en els seus rols. A més, els fans de X Files podeu provar de localitzar un jove Mitch Pileggi en un dels papers secundaris.

Com tota pel·lícula mítica, Basic Instinct té més d’una escena memorable. La que tothom recorda és la de l’interrogatori, on la interrogada Catherine Trimmell domina totalment un munt de policies que es queden amb les ganes de veure-li el perrús (igual que els espectadors). Però podem afegir la primera aparició de la Stone, la persecució a la carretera, el primer moment en que Catherine i Roxy apareixen juntes, o la de la discoteca.

També s’ha d’alabar l’enèssima banda sonora magistral de Jerry Goldsmith, amb una melodia dramàtica i un ambient inquietant difícilment superables, i que va ser la segona nominació a l’Oscar, una de les divuit que va collir Goldsmith en la seva monumental carrera. L’acompanyament musical és emprat amb mestratge per a crear clímax d’intriga i per a puntuar l’estat d’ànim dels personatges. La darrera escena és el millor exemple.

I és que per acabar, Paul Verhoeven ens regala un doble final per acabar d’encantar l’espectador i rematant de manera genial un joc d’amagat que deixa el que els enólegs anomenen un final llarg i intens. (Jo crec que aquest doble final haurien d’haver-lo col·locat darrera dels títols de crèdit.)

Adient pels aficionats als trencaclosques. Contraindicat per a puritans i ànimes sensibles.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Basic Instinct

  1. Llegir això m’ha fet venir ganes de tornar a veure el “Nou setmanes i mitja”. Segur que em resultaria ben diferent veure-la ara als 35, que quan la vaig veure, als 15.

  2. Nou setmanes i mitja. Eso si que es una obra maestra,yo la volvi a ver hace poco y es buenisima, Instinto basico no me gusta demasiado. Kim o Sharon?, Kim !!!

    Rourke es un tio mitico por contra Douglas es un poco blandito.

  3. Estic d’acord, Izu: un film de l’estil de 9 setmanes i mitja no és igual als 15 que als 35, a la força. Me l’apunto per a una futura revisió, tot i que …

    Apa, francis!
    No guardo especial gran record de Nueve semanas y media. Crec recordar que de llarg el que més em va agradar és la impressionant col·lecció de cançons que la van adornar.

    Estic d’acord en que a Michael Douglas, excepció de Wall Street, sempre li ha faltat un quelcom per acabar d’arrodonir els seus personatges, i el seu propi personatge; el Mickey Rourke gairebé sempre m’ha semblat un imbècil de cap a peus; la Sharon on surt més maca és a Total Recall, una altra obra mestra de Verhoeven; i la Kim, a films sense tantes pretensions com The Real McCoy i, The Sentinel (on per cert el Douglas si que està bé).

    Salutacions!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s