Inception

Una brillant pel·lícula d’acció, embolicada amb una trama de ciència ficció psicològica. Com tota obra de ciència ficció, Inception pateix d’una premisa actualment falsa però que potser podria ser possible d’aquí a algun temps: que serà possible endinsar-se en els somnis de la gent. Un cop acceptada aquesta hipòtesi, tenim una trepidant cinta d’acció. Havia llegit molt sobre l’enrevesat del guió, però opino que s’entén perfectament. Més discutibles són algunes solucions concretes: ¿com es pot trobar algú perdut en el subconscient del somni d’algú altre? Però això no ho discutirem pas ara, primer per no esgarrar cap misteri, segona perquè … Continua la lectura de Inception

Nine

No sóc gaire de musicals, però Nine m’ha agradat molt. També té a veure que pel matí havia vist l’exposició de Fellini al CaixaForum, amb la qual cosa vaig poder apreciar tot l’homenatge que es realitza a la filmografia felliniana. Hi ha fotografies i seqüències que havia vist pel matí que al vespre, veient Nine, veia recreades amb respecte i elegància. Però si Nine és indubtablement un homenatge a Federico Fellini, també ho és a la música de l’immortal Nino Rota, que tot i que passarà a la Història del Cinema per la banda sonora de The Godfather, és el … Continua la lectura de Nine

La vie en rose

La vie en rose és el biopic d’Edith Piaf, una gran cantant que es mereixia un film molt millor que aquest. I és que La vie en rose té com a únic punt d’interès la impressionant interpretació que Marion Cotillard fa de la desapareguda cantant francesa. Els gestos, les expressions facials, la veu … en tot moment sembla que la Piaf s’hagi reencarnat a la pantalla. Perquè no m’ha agradat La vie en rose? Perquè està molt mal explicada. Dedica una gran quantitat de minuts a aspectes molt laterals de la vida de l’artista, no explica fins el final un … Continua la lectura de La vie en rose